Ja ha arribat el moment de deixar constància del canvi. Ara, a vint-i-sis anys, redescoberta la llengua i just quan el ritme torna: pam-pam-pam...Toca créixer. Una altra estirada.
'From the ashes you’ll rise with your brown hair', em deia la meva mestra fa uns mesos. Tingues paciència i te’n sortiràs, deia.
La sinceritat, si és la premisa, que ho és, em força a admetre que:
PREÀMBUL: Aquesta és una revolution tranquila. No admet estridències ni canvis radicals. De fet, no admet canvis. Només modificacions i addendes al pla general.
OBSERVACIONS: Cal fer el que cal fer... I el que cal és mirar a la por als ulls i dir-li que m’agafa por de mirar-la.
TERMES NO NEGOCIABLES DE L'ACORD: Crec profundament que ‘sweetness is subversive.’ I si aquest és el meu caràcter, apart de subversive, la sweetness és real.
OBJECTIUS: El que ha passat, ja s’ha fet, ja s’ha rumiat. El que ha de venir, encara no és.
No es pot viure en una agenda caducada ni en una per estrenar.
El present només fa por si no l’afrontes amb honestedat. Si li parles clar i li dius ‘Mira, present, és el què hi ha. Estic així i aixà.’, el present es deixa viure.
Veniu i mengeu, amics. Us convido a celebrar amb mi la meva aposta per la fluïdesa emocional . Una aposta orgullosa. Que en poguem disfrutar tots!
I bones vacances.
-torno el 21.