les visceres de victor catala

Corro cap a... la mola... i... mare meva!...
Quin xerric que va fer!... Com... una coca!...
I encara, llençà un crit!... Un crit!...


VULL VICTOR CATALÀ PER UN TUBO!!! VISCERES!! ESCRIPTURA VISCERAL!! SANG I FETGE!!

Llegeixo al diari que l'any passat per auqestes dates passava a net les notes del curs del CDL que havia fet al Q1 del curs 2006-2007. El vaig disfrutar moltíssim. Cada minut que vaig passar-hi el vaig viure com un cop d'estat que sacsejava l'ordre preestablert en el meu cervellet pedant. El darrer dia vam sentir dues conferències, una d'elles parlava de l'adorada Caterina Albert.
Avui que trio les assignatures de l'any que ve, em miro el programa de filologia catalana amb una mica d'ànsia. Però no pot ser! que ja tinc prou feina... així que agafaré a la biblio l'estudi de la Francesca Bartrina... potser amb això em faré passar la gana.

Tinc molta pena, trobo a faltar la univeristat moltíssim. Tinc la impressió que una part de mi ha renunciat de manera definitiva a dedicar-s'hi del tot (visceres, sang i fetge). Tinc la impressió que aquesta part de mi no ha avisat a l'ALTRA part de mi que per algun motiu encara es creu que pot acabar dedicant la vida a l'investigació erudita. Doppelgänger.

havia de passar...

... algun dia o altre - avui li he vist el cul al pau. Ha sigut un error. Ho juro. He obert la porta del bany i ell sortia de la dutxa o es rentava les dents en pilotes (?) o feia pipí o no sé què.
El té petit i rodonet.

Catàleg d'idees desesperades

IDEA DESESPERADA NUM. 3:

SER UNA IGNORANT. TANT IGNORANT QUE NO M'ADONI QUE EN SÓC D'IGNORANT.

IDEA DESESPERADA número 2

MORIR-ME SOLA I QUE NO SE N'ENTERI NINGÚ.

catàleg d'idees desesperades

He llegit això:

"Sabe que las ideas tienen un peligro, el peligro del razonamiento excesivo y que las ideas desesperadas son las más bellas (...) como el monarquismo de Chateaubriand, el esteticismo de Proust."

i he decidit fer un recull de tot d'idees desesperades que em ronden pel cap. Van en majúscules per que són desesperades.


IDEA DESESPERADA NÚMERO 1:

FASCINA'T PER MI, SI US PLAU, T'HO PREGO. QUEDA'T FASCINAT AMB MI.
(foto de pavo real. serà por algu)

nous idols: André Bazin

objectivity - súper falàcia creativa i alliberadora.

André Bazin rules!!!

...

què coi és aquesta BASHURA de la astenia primaveral que s'han inventat los pesats aquests de les revistes de NATUROPATIA?

Asthenia és una cosa seria.
Astenia Primaveral es una mica de SABER VIVIR.


(la foto no té res a veure.)

astenia

Falta o pérdida de fuerza. (la foto no té res a veure).

deliri

Des de fa cosa d'unes setmanes em sento corpresa per un mal mesquí que s'ha apoderat de les meves hores de vigilia i dels minuts morts que passo esperant a que arribi el metro... sóc allò que no havia sigut mai fins ara. Tinc tots aquells deliris que creia que no tindria mai.

De totes maneres, el deliri segueix l'estrucgtura habitual el que em dona molta pau i em permet dominar la situació en la mesura del possible.


Habitualment el meu loop consisteix en una vessant creativa de l'espiral obsessiva- és a dir:

1) un tema m'obsessiona. Diguem-li tema X.
2)però enlloc de donar-hi voltes de manera repetitivament compulsiva -> imagino mil seqüències i derivacions totalment fóra de lloc i relacionades només de manera nominal amb el tema X.
3) el resultat és un caos mental embussat que rebenta graciosament passades entre 24 i 36 hores.
4) durant aquest període de frenesí creatiu-nerviós-obsessiu passant les següents coses:
a- compro coses (llibres, plàtans, calcetes, regalets...)
b- tinc somnis freaks
c- truco a qui no he de trucar
d- no menjo
e- atabalo molt
5) L'embús es desfà, com ja he dit, de manera natural tot i que mai de la mateixa manera.
a- de vegades es desfà amb una gran migranya /cefalea nerviosa/ i una bona gumitada
b- de vegades es desfà amb mimitos i plorera i més mimitos
c- de vegades es desfà amb una crisi de nervis


El més important però és que sempre es desfà.

Com la xocolata.

to sir, with love

Engineer Mark Thackeray arrives to teach a totally undisciplined class at an East End school. Still hoping for a good engineering job, he's hopeful that he won't be there long. He starts implementing his own brand of classroom discipline: forcing the pupils to treat each other with respect. Inevitably he begins getting involved in the students' personal lives, and must avoid the advances of an amorous student while winning over the class tough. What will he decide when the engineering job comes through?

Aquesta setmana m'he sentit una mica com el Sidney Poitier a aquesta peli.

un post tan afilado