Temàtica fantasmagòrica

Tinc festa.

Muxtape actualitza't

Tenia un email de la K i m'he posat a escoltar els seus discos i m'he emocionat tant que he decidit de fer-ne un compilation temàtic. Apa, que el xaleu!

Muxtape

Us he dit ja que m'agraden els high heels?

high heels for the mentally disabled

Les dones baixetes que porten sabates de tacó sembla que anem enfilades dalt d'unes xanques. Però I A MI QUÈ?


When wearing high heels on a staircase, always use the rail if it is available, or at least be close enough to a rail that you can reach it if you need to. When climbing steps, your entire shoe heel and sole should land firmly at once on each step.

Graham Swift (2)

Everything’s quiet, the house is still. Mike and I have anticipated this moment, we’ve talked about it and rehearsed it in our heads so many times that recently it’s sometimes seemed like a relief: it’s actually come. On the other hand, it’s monstrous, it’s outrageous–and it’s in our power to postpone it. But ‘after their sixteenth birthday’, we said, and let’s be strict about it. Perhaps you may even appreciate our discipline and tact. Let’s be strict, but let’s not be cruel. Give them a week. Let them have their birthday, their last birthday of that old life.

You’re sleeping the deep sleep of teenagers. I just about remember it. I wonder how you’ll sleep tomorrow.

Llegint el Tomorrow de Graham Swift per una propera crítica al Go m'adono que m'agrada més del que recordava... És grandiloqüent i tràgic i tot lo que vulgueu però és també molt, molt real.

Una antiga entrada sobre Graham Swift redactada en un estil TERRIBLE i PRETENCIÓS aquí . Em defensaré dient que està escrita en un moment molt, molt extrany de ma vida.

Riding the vespa - sota la pluja

The New York Times
May 20, 2008, 6:52 am
Riding the Vespa S

By Daniel McDermon

I’ve always thought that driving in New York City is a bit like a game of touch football between the Jets and the Giants — you’re always seconds away from a painful collision, but for the most part you don’t get clobbered. Getting through a traffic jam on the Brooklyn-Queens Expressway is a game of inches. So even though I’m a fan of almost anything with a motor and two wheels, I was a bit skeptical about venturing onto the city streets aboard the Vespa S. After touring through Manhattan and Brooklyn on a group ride for journalists, though, I found myself persuaded that scooters are extremely useful for basic city transport — at least when the weather is cooperative.

(Lo del weather being cooperative és un recordatori de que no, no n'és de cooperant el temps a la ciutat esmeralda. De nou, una mostra més de la meva audàcia - com anar en bici a Malmö o portar kitten heels a Benicàssim)

La nova Vespa S m'agrada molt però no em convenç tant com la LX. El D. en té una i fa sempre molt de goig de veure-la.

Si puguéssiu triar... quina us quedarieu?

Vespa LX de 125CC model sr. de la Ifigènia


Vespa LX de 50cc. Model 'sóc una mica excèntrica i molt europea'


LX de 50cc. Model Portofino.



LX de 50cc. Model vermell putot.

mocadors flowie

I seguim parlant de looks...
en un attempt de construir una imatge més senzilla i més apropiada al meu nou lifestyle...

Heus aquí el meu nou look estiuenc



Els factors claus:
- és rain-friendly (Un factor que torna a agafar molta importància.)
- és tour-friendly
- és tan ensucrat com vull
- puc portar-hi manoletines



(Evidentment, està supeditat al tratjo de tots els dies de feina a Barcelona)

Petite

Qui es vestirà a Gap Petite a partir d'ara? JOOOO!

Ja se sap: When in Rome... llegeix lo Vogue Americà.



Deixeu que re-recomani un clàssic d'aquesta casa (la meva, que no és pas la casa de tots): Daily Candy i la seva daily dose de sorpreses ben parides. Segueixen redactant les seves notícies amb una gràcia i un estilasso que fa enveja!

Vem mirar d'engegar un DailyCandy a Barcelona fa uns anys i no va acabar de tirar endavant el projecte. Era una acció conjunta amb una agència de publicitat.
Es van publicar algunes notícies, però que vaig escriure jo i que després van refer de cap a peus amb el to 'comercial' propi d'un madrileny modern (molts 'mola mazo' i 'es lo más'). Alguns recordareu que em vaig sentir una mica frustrada amb aquest 'taxi al centre'.

Quants croissants es poden menjar a la setmana? Jo darrerament me’n faig un al dia. Si m’apreta la gana per la tarda potser dos.

He descobert uns croissants francesos de mantega deliciosos aquí a la vora molt molt barats… i se’m fa la boca aigua caminant pel carrer… veig els dos cuernessitos i em poso a cent.

És amb lo que se me'n va el pressupost. Bàsicament, és de lo que m'alimento, també.


Aquest sopar m'està costant l'alimentació.

(La foto no té res a veure però m'agrada igual)

no em toqueu els

Fa poc ens han regalat una PalmZ200. Justament pensava de comprar-me'n una fa uns dies i ahir quan vaig mirar-me-la vaig veure que no m'interessava.
M'agrada el Iphone de la C. i l'agenda i notes que porta, però no entenc per què he de substituir la meva Filofax per un tercer mòbil que no pot fer trucades i no em deixa escriure com cal (què coi és aquesta basura del Graffiti???)

Així que, ala, a la filofax i al lamy fins que arribin les vaques gordes.

Si s'és de Moleskine, no hi ha res a fer.

Travelling B

Los Fraggel fue la serie por excelencia de mi infancia. No tiene nada de extraño que el personaje favorito del clan Llepisa fuera Tío Mac el Viajero, o como le llaman en inglés, Uncle Travelling Matt. (Ahora que lo pienso, seguramente se llamaba Tío Matt, aunque le llamaramos Mac...)

Últimamente, pienso mucho en él. Viajo mucho.

Mac/Matt hacía su aparición a medio capítulo, siempre siguiendo el mismo patrón... llega el correo, Doc lo tira a la basura, los Fraggel salen a buscarlo, el perro Sprocket intenta cazarles y Gobo, Musi y Rosi se cuelan en la ratonera justo a tiempo.

También me gustaban Filo y Mena, las ratas sirvientas de la montaña de basura.

Así éramos, así.

YEEEPA!

mentres no arriba el nou disc, aquí teniu la cucada que van fer abans

Parecidos razonables

Mireu quina cosa més curiosa...

no funciona la tecla de l'accent

Lo chungo de la primavera es que si estornudes molt penses que es per culpa dels plataners de passeig de gracia i no te n'adones de que en el fons el que esta passant es que has agafat l'encostipat de l'any i no te n'has enterat.
Jo fa nomes un parell d'anys que tinc febradas fortes, fins ara tot era mes light. L'asma, que cada dia es mes acusat, hi ha contribuit en gran mesura. Son febrades extremes i esgotadores i son encostipats que no vols que t'agafin... son una tonteria i et deixen KO com res. Total, que tapeu-vos el coll i no dormiu amb el cul enlaire si us plau.

no tinc ni ganes de buscar una foto