Falta o pérdida de fuerza. (la foto no té res a veure).
17.5.07
13.5.07
deliri
Des de fa cosa d'unes setmanes em sento corpresa per un mal mesquí que s'ha apoderat de les meves hores de vigilia i dels minuts morts que passo esperant a que arribi el metro... sóc allò que no havia sigut mai fins ara. Tinc tots aquells deliris que creia que no tindria mai.
De totes maneres, el deliri segueix l'estrucgtura habitual el que em dona molta pau i em permet dominar la situació en la mesura del possible.
Habitualment el meu loop consisteix en una vessant creativa de l'espiral obsessiva- és a dir:
1) un tema m'obsessiona. Diguem-li tema X.
2)però enlloc de donar-hi voltes de manera repetitivament compulsiva -> imagino mil seqüències i derivacions totalment fóra de lloc i relacionades només de manera nominal amb el tema X.
3) el resultat és un caos mental embussat que rebenta graciosament passades entre 24 i 36 hores.
4) durant aquest període de frenesí creatiu-nerviós-obsessiu passant les següents coses:
a- compro coses (llibres, plàtans, calcetes, regalets...)
b- tinc somnis freaks
c- truco a qui no he de trucar
d- no menjo
e- atabalo molt
5) L'embús es desfà, com ja he dit, de manera natural tot i que mai de la mateixa manera.
a- de vegades es desfà amb una gran migranya /cefalea nerviosa/ i una bona gumitada
b- de vegades es desfà amb mimitos i plorera i més mimitos
c- de vegades es desfà amb una crisi de nervis
El més important però és que sempre es desfà.
Com la xocolata.
to sir, with love
Engineer Mark Thackeray arrives to teach a totally undisciplined class at an East End school. Still hoping for a good engineering job, he's hopeful that he won't be there long. He starts implementing his own brand of classroom discipline: forcing the pupils to treat each other with respect. Inevitably he begins getting involved in the students' personal lives, and must avoid the advances of an amorous student while winning over the class tough. What will he decide when the engineering job comes through?
Aquesta setmana m'he sentit una mica com el Sidney Poitier a aquesta peli.
2.5.07
20.4.07
que ve sant jordi!
ja sé quin serà el meu auto-regal de sant jordi aquest any... ha sortit el segon volum de les històries inèdites del nicolas petit.
l'any passat em vaig comprar... què em vaig comprar? no m'enrecordo... l'anterior em vaig comprar la maría zambrano i aquest últim... òndia no m'enrecordo.
bueno, aquest any em compraré això:
l'any passat em vaig comprar... què em vaig comprar? no m'enrecordo... l'anterior em vaig comprar la maría zambrano i aquest últim... òndia no m'enrecordo.
bueno, aquest any em compraré això:
EA
Fa uns mesos esmorzaba KALLES Kaviar cada dia. Un deliride sucedani de caviar de salmó en un tub que smebla de pasta de dents importat de Malmö i que he hagut d'abandonar des que em vaig treure l'adicció a IKEA tan bèstia que tenia (el super del mega-ikea era l'únic lloc on trobava kalles a tot barcelona).
Ara, una mica per necessitat, una mica per les circumstàncies de la vida, el meu esmorzar és més francès... cada dematí esmorzo pa de motlle del PAUL amb mantega catalana i mermelada del StDalfour (maduixes, gerds o préssec) i un cafè fastigós del marcilla per que no tinc cafetera com cal.
Ara mateix estic fent com l'Alceste del Petit Nicolas. Tacant el teclat del meu flatmate de confitura mentres corregeixo exercicis d'anglès pre-intermediate en pijama.
VIVA MI VIDA.
STAY HUNGRY!! STAY FOOLISH!!!
encara que facis una cara com aquesta... tu també pots! fes cas al steve jobs i KEEP MOVING! DON'T SETTLE!!
heu de mirar tots el video del steve jobs a stanford. GALLINA DE PIEL!
16.4.07
.jpg)
13.4.07
"Habit a second nature! Habit is ten times nature," the Duke of Wellington is said to have exclaimed;
WILLIAM JAMES, qué hombre...
In action grown habitual, what instigates each new muscular contraction to take place in its appointed order is not a thought or a perception, but the sensation occasioned by the muscular contraction just finished. A strictly voluntary act has to be guided by idea, perception, and volition, throughout its whole course. In an habitual action, mere sensation is a sufficient guide, and the upper [p.116] regions of brain and mind are set comparatively free. A diagram will make the matter clear:
Let A, B, C, D, E, F, G represent an habitual chain of muscular contractions, and let a, b, c, d, e, f stand for the respective sensations which these contractions excite in us when they are successively performed. Such sensations will usually be of the muscles, skin, or joints of the parts moved, but they may also be effects of the movement upon the eye or the ear. Through them, and through them alone, we are made aware whether the contraction has or has not occurred. When the series, A, B, C, D, E, F, G, is being learned, each of these sensations becomes the object of a separate perception by the mind. By it we test each movement, to see if it be right before advancing to the next. We hesitate, compare, choose, revoke, reject, etc., by intellectual means; and the order by which the next movement is discharged is an express order from the ideational centres after this deliberation has been gone through.
In habitual action, on the contrary, the only impulse which the centres of idea or perception need send down is the initial impulse, the command to start. This is represented in the diagram by V; it may be a thought of the first movement or of the last result, or a mere perception of some of the habitual conditions of the chain, the presence, e.g., of the keyboard near the hand. In the present case, no sooner has the conscious thought or volition instigated movement A, than A, through the sensation a of its own occurrence, awakens B reflexly; B then excites C through b, and so on till the chain is ended when the intellect generally takes cognizance of the final result. The process, in fact, resembles the passage of a wave of 'peristaltic' motion [p.117] down the bowels. The intellectual perception at the end is indicated in the diagram by the effect of G being represented, at G', in the ideational centres above the merely sensational line. The sensational impressions, a, b, c, d, e, f, are all supposed to have their seat below the ideational lines. That our ideational centres, if involved at all by a, b, c, d, e, f, are involved in a minimal degree, is shown by the fact that the attention may be wholly absorbed elsewhere. We may say our prayers, or repeat the alphabet, with our attention far away.
9.4.07
la casa del alain de botton
(quin goig que fa, no trobeu?)
'essays in love' --- estic susceptible aquests dies. més cursi.
because thoght implies judgremnt and because we are all paranoid enough to take judgement to be negative is constitutionally suspect in the bedroom
de totes maneres, segueixo concentrant-me força quan toca... els thoughts els deixo pel post. com la gent sana.
29.3.07
28.3.07
fora de sobre
"No, no, this is going too far. We must exclude someone from our gathering, or we shall be left with nothing.", li diu un missioner als quatre que l'escolten a 'Passage to India' quan li demanen si cal excloure a algú o a tothom? Cal incloure'ns a tots o més val deixar-ho estar i anar al nostre rotllo? -una metàfora fàcil de la situació de l'india ara i sempre -castes, anglesos, microsoft...-
Jo ja fa dies que em vaig decidir pel 'Tot és de tots' (cap als vuit anys, celebrant el primer Domund al cole) i d'ençà que miro de dominar els meus instints més íntims. Em reafirmo en el meu projecte ara que se'm fa tan difícil per que en quedi constància.
19.3.07
a jugar
Amb els meus alumnes petitets estem preparant una obra de teatre. Es diu 'Fart-zen' i els fa petar de riure...
diu així:
la Steph és una mica així de look :
diu així:
STEPH
Oh, I'm so sorry. I didn't realize you were in the middle of a session. I'll come back.
MASTER
No, please enter. All are welcome here.
STEPH
Hello, I'm Stephanie Miller.
(Pulls out a business card and gives it to the MASTER. STEPH turns and looks at PUPILS. MASTER tosses card carelessly)
I was referred here by my doctor. She says I've got way too much stress in my life and she prescribed some relaxation exercises. Your Fart-Zen school comes highly recommended for it's success in relieving all kinds of stress and anxiety disorders.
(STEPH has been pacing nervously. MASTER stops her)
MASTER
It is said "far-zen".
la Steph és una mica així de look :
14.3.07
5.3.07
23!
avui és el birthday de la sister núria!!!
la sister es posa molt nerviosa. ha viscut una experiència inspiradora i s'ha mort dels nervis... és normal... és que encara és molt sister. tingueu tots paciència... que de seguida deixarà d'estar nerviosa i estarà normal (és a dir, nerviosa, però menys).
2.3.07
1.3.07
cal fer una de mica de folloneta
cal fer una mica de furgo i de viatge i de carretera de vegades. Encara que sigui per mantenir el nord al seu lloc i no perdre'l de vista.
m'agrada aquesta casa, me n'he de comprar una diuen los Àntonia Font
28.2.07
es una que es TAN teacher
tenia tanto sueño que me puse a dormir a dintre del gorro de llana vermella.
Doncs han passat molts dies ja.
Vidal se ha ido a casa y yo casi no le he visto (esto es una disculpa).
Me he comprado una aspiradora y le hemos cambiado la cara al piso añadiendole una barra a la cocina y unos cuadros y cambiandolo todo de sitio para que parezca menos de pobre, menos de gente sin recursos, menos de persona abandonada en la vida.
y eso.
está guanchi.
19.2.07
El clàssic de l'Aramburu "voy por la vida perdiendo trenes y cogiendo resfriados" es el motto del que queda d'hivern aquí a casa meva. A Ciudad Real n'hi ha que estàn eufòrics, n'hi ha que beuen cada nit com si fós l'última i n'hi ha que es moquen amb la màniga del jersei. Qui és qui?
Les parets de l'habitació són tan grogues que els he agafat mania i m'he proposat de pintar-les quan torni la setmana vinent.
De moment avui m'estreno com a teacher i he fet un course syllabus que fa molt de goig i em fa estar molt segura. Focalitzaré tot el meu amor maternal en aquests executius de tratjo barat i corbates mal anusades per superar la pèrdua i viure el dol amb dignitat. Si no me'n surto em compraré un peixet com el de la foto o un tutter.
18.2.07
14.2.07
AVIS
Doncs, se disse por ahí... que està més que demostrat que sóc la persona més pesada que es coneix. La sister, el brother, la mini-sister, el milete, el litus i tota la resta han arribat a aquesta conclussió després de patir les meves insistents demandes d'afecte i abracitos durant més de sis mesos.
Doncs des d'aquí us dic que... JA NO SERÉ MÉS UNA PESADA!
que sí, que sí, que no em creieu que ja ho sé que no em teniu cap confiança però ja s'ho trobareu.
Seràn les deu de la nit d'un diumenge i direu... 'com és que la banessa no m'ha trucat en tot el cap de setmana?'
I dimecres al matí us despertareu com sempre, ara que ja se us ha acostumat el cos, esperant el missatge desesperat de les 6 del matí i ep... no el trobareu! i us posareu a dormir però amb aquella sensació de dir que òndia és que falta algo aquí.
I el tercer cop que ens veiem i jo no hagi plorat gens direu "però què li passa a la banessa? de què va aquesta tia ara?" I jo us diré, "Doncs mira tio, ara vaig de que ja no sóc plasta." I no entendreu res.
Ja no seré més pesada. Per que ara seré profe. I les profes no en són de pesades... són autoritàries. I tenen guix i una llibreta d'avaluació i posen exàmens als alumnes.
I manen molt.
9.2.07
Martin
Phaidon està publicant els petit nicolas en anglès i ara han tret Martin Pebble, que me vull comprar però no me deixen per que diuen que no em fa cap falta i que gasto massa.
Jo el vull igual.
Quan no mirin, me l'aniré a comprar d'estranquis.
que torna, que torna el deliri!
Acabo d'entrar al meu expedient i la meva qualificació ponderada de filologia anglesa ha baixat en picat amb la incorporació dels notables d'última adquisició.
El més curiós és que, tot i el que pugui semblar, això no m'ha deixat ni freda ni calenta.
També li passava a la Sylvia això... que es fotia un fart d'estudiar (o no) i després en realitat... bé... no era tan important.
Per cert, ja que hi som, que em fa curiositat això:
"Frieda Hughes has now published two volumes of poetry, Worraloo and Waxworks. The latter is a fascinating collection of poems based on a range of characters, from Medusa to Cinderella, and her writing owes a lot to her artistic talents, as well as to her poetic heritage."
Quan pugui faré un amazon i ja us ho explicaré.
Hi ha una altra cosa que us vull ensenyar... ho he fet servir sempre que n'he tingut oportunitat, a lectures, exposicions, conferències... és la lectura de lady lazarus que la propia sylvia va gravar per la BBC. Posa la pell de gallina. Click here.
El parte aparte
Hoy
Caerán chubascos la mañana del viernes. Por la tarde, aumento progresivo de los claros, y por la noche, cielos de aspecto blanquecino. Temperaturas sin cambios.
Mañana
Intervalos de nubes altas el sábado por la mañana. A medida que avance el día los cielos estarán parcialmente cubiertos. Ligera subida de temperaturas.
És a dir, que fa fred. Però no tant. Fa temps de Malmö, però no tant.
8.2.07
7.2.07
miscel
De terra, no m'alço més de metre i mig, però avui tinc el cap als núvols. Deixeu-me divagar...
M'he adormit, i això no em passa mai. Ahir vaig llegir fins molt tard el llibre de Minúscula més marrano- en part per que vaig passar-me tota la tarda endreçant els apunts del quatrimestre que comença mentre anava parlant sola, una mica satisfeta i alhora força decebuda amb el resultat dels exàmens de gener, i em calia netejar una mica.
Això és part del capítol 'Sigues pràctica, Banessa' del meu nou llibre d'estil. Funciona així:
a) Si passes tres hores llegint el que toca, després te n'has de passar com a mínim dues més llegint el que vols.
b) Si passes vuit hores fent el que toca, després n'has de passar una fent el que vols.
c) Si no vols fer una cosa, que no cal fer, doncs no la fas.
d) Si has de fer una cosa que cal fer i no en tens ganes, la fas com si vulguéssis fer-la.
Val a dir que no el segueixo gaire aquest pla d'acció, però que faig un esforç notable per ser més pràctica i menys cerebral aquests dies.
Apart, doncs bé... la bola gira, el Ximi està content, la Núria encára més, al ferran el sodomitzant al second life, día sí, día també. (No sé què li troben, la veritat. Té un aspecte horrorós, mig calb i amb una túnica blanca que porta ara i el ulls com enfonsats. ) i jo segueixo buscant feina -m'he adonat que l'infojobs és més agressiu amb l'auto-estima de les dones que l'integrisme patriarcal-.
6.2.07
Suplicando a Eros
Siri Hustvedt reflexiona.
Reflexión 1:
El ansia de coherencia y orden es algo humano. Lo absurdo y lo caótico destrozan a a las personas con la misma contundencia con que lo haría una salvaje páliza. Y lo absurdo y lo caótico se hallan por doquier. El yo existe en el tiempo y en el espacio, la narrativa del yo en la memoria, y la continuidad del lugar en el 'hogar'.
En mi vida lo absurdo y lo caótico se llama "hace unos meses", "la narrativa del yo en la memoria enferma", "malsons", "la discontinuidad del lugar" (el hogar roto: Sant Salvador, Bonaplata, Reus... en contraposición con el hogar reencontrado en Ciudad Real)
En mi vida el ansia de coherencia y orden se llama también "lectura plácida en la cama", "ferran", "café con leche en la biblioteca central", "trabajo y escritura" y "matrícula de febrero del curso 2006/2007".
Reflexión 2:
Si bien el discurso feminista norteamericano pretende, comprensiblemente, subvertir aquellas gformas culturales que no son 'buenas' para las mujeres, nunca se ha enfrentado al problema de la excitación con demasiado coraje. (...) no resulta fácil desenmarañar o explicar en dos palabras la peculiaridad de nuestros actos o fantasías sexuales. El terreno del que brotan está, sencillamente, demasiado enlodado. Pueden controlarse los actos, pero no el deseo. La sexualidad sigue asomando a pesar de nuestras políticas.'
De ahí el asombro de algunos frente al descaro sexual de unas y la conmoción que provoca la falta de iniciativa sexual de ellos en las mujeres liberadas.
5.2.07
En Tutter
Aquests dies he fet com el Marc quan era petit i he mirat molt la tele, també. He redescobert una sèrie que havia menystingut mesos enrera i ara em té totalment fascinada.
Parlo, evidentment, de El Oso de la Casa Azul.
Hi ha un personatge que em té una mica de retirada i em cau molt bé.
Es diu Tutter.
És súper simpàtic.
Aquí el veiem xerrant amb el seu amic Bear
i aquí amb un altre que fa una mica de por.
Fins i tot l'han fet protagonista d'un llibre educatiu.
En definitiva... un tabalot com no n'hi ha-
Parlo, evidentment, de El Oso de la Casa Azul.
Hi ha un personatge que em té una mica de retirada i em cau molt bé.
Es diu Tutter.
És súper simpàtic.
Aquí el veiem xerrant amb el seu amic Bear
i aquí amb un altre que fa una mica de por.
Fins i tot l'han fet protagonista d'un llibre educatiu.
En definitiva... un tabalot com no n'hi ha-
welcome back
Doncs ja se m'han passat les angines i he tornat a la feina. He passat tota la setmana estirada al llit: ara cara amunt, ara al revés, ara em el peus al capçal, ara en transversal, ara amb el pijama blau, ara amb el marró, ara amb el gris.
Apart de tenir febre, he tingut febrades. Me n'ha agafat una de llegir història i una altra de llegir Winnie the Pooh. També he fet una mica de Henry James, un bloq de crítica de literatura americana, una Iris Murdoch, una Agatha Christie, un pèl de Bowen i un Dostoievski a mitges. Ara estic fent la Siri Hustvedt que em diverteix molt.
Tot això us ho dic per què estic molt bé i molt recuperada i no estornudo. En el fons, està malaltona no és tan dolent, per que sí que gumites i fa mal de cap i no pots menjar pà torrat que fa mal quan te l'empasses, però també tens temps per pensar i per escriure la vida de la padrina a la moleskine gran i llegir molt.
Doncs, au. Apa.
Ja he tornat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
