De vegades estic una mica

o

Però quan

en tot el que tinc i sobretot en tot el que ha de venir de bó, el meu espai, la meva vida anant sola i sense que jo hagi de vigilar-la... quan penso en això i en tota la gent que m'

... llavors m'adono que tinc tot el que cal per sentir-me

i que només cal que tot s'assenti poc a poc, amb mesura i amb constància.