El meu barri, Gràcia, és un bon lloc per fer-hi vida de família, de jove i de jubilat. Tothom et coneix, i tu coneixes a tothom. Saben si aquell dia no t'has planxat la camisa o els cabells i si menges bé o malament. Saben si estàs constipat o si estàs content.
Sovint, no us penseu, això és força més pràctic que intrusiu... com quan baixes a la cafeteria i et diuen: 'Avui tenim ensaïmades', per que saben que t'agraden molt (una ment conspiradora creuria que lo d'oferir ensaïmades a una maldestre com jo només persegueix un objectiu: fer-se un tip de riure quan t'acostes a la barra per pagar amb la punta del nas empolsinada de sucre.)
El fet és que avui a la Matilde, que em ven els ninotets, els pots de dents i les fiambreres, m'han ofert els nous cubells de reciclatge que ha portat de 'no-sé-on-ni-ho-vull-saber' i que si eren tan barats i tan bonics i mira que caben a qualsevol lloc i te'n regalo un si n'agafes dos i mirar que m'han arribat avui mateix... total.
Deu euros.
Dos + Un.
I ara reciclo.
Per què sóc de Gràcia, i aquí reciclem.
