viatges

wonsan

Seoul

le 25 nov. 91

Chére Amy Mille fois merci de ta bonne lettre de 9 oct. (No. 9) qui mérite un aussi bonne réponse. Je me demande seulement pour où commencer car il est arrivé tant de choses depuis la dernière fois que je t'ai écris - un peu avant notre départ si je ne me trompe. Notre voyage a été [un] des plus agréables. Mer calm, temps superbe, bonne compagnie, enfin tout ce que nous pouvions désirer. Nous sommes allés à Wonsan 24 d'abord -- un endroit désolé où nous ne sommes resté que 48 heurs.

estem fent neteja

Neteja de fongs, quistes i porqueries. De mals rotllos. De tot lo tòxic.
Tot fora!!!

A clean slate, with your own face on.

Amore, la merda sura

The hmong have a phrase, yuav paim quav, which means that the truth will eventually come to light. Literally, it means 'feces will be excreted.'

la civada

El meu barri, Gràcia, és un bon lloc per fer-hi vida de família, de jove i de jubilat. Tothom et coneix, i tu coneixes a tothom. Saben si aquell dia no t'has planxat la camisa o els cabells i si menges bé o malament. Saben si estàs constipat o si estàs content.
Sovint, no us penseu, això és força més pràctic que intrusiu... com quan baixes a la cafeteria i et diuen: 'Avui tenim ensaïmades', per que saben que t'agraden molt (una ment conspiradora creuria que lo d'oferir ensaïmades a una maldestre com jo només persegueix un objectiu: fer-se un tip de riure quan t'acostes a la barra per pagar amb la punta del nas empolsinada de sucre.)
El fet és que avui a la Matilde, que em ven els ninotets, els pots de dents i les fiambreres, m'han ofert els nous cubells de reciclatge que ha portat de 'no-sé-on-ni-ho-vull-saber' i que si eren tan barats i tan bonics i mira que caben a qualsevol lloc i te'n regalo un si n'agafes dos i mirar que m'han arribat avui mateix... total.
Deu euros.
Dos + Un.
I ara reciclo.
Per què sóc de Gràcia, i aquí reciclem.

La bola de la cama

La bola de la cama era una contractura que sembla que amaga una lesiø... Ho han vist avui a ioga quan la bola s'ha posat com una pedra. Jo els hi anava dient: 'que no pasa nada, home. Que esto de la bola lo tengo siempre yo!'. Però no m'han fet ni cas. Jo em volia fondre.
Total que m'he despistat i m'he deixat els dossiers de la uni al vestuari pq he sortit a tota pastilla tan bon punt m'han dsfet la bola.
Dijous hi torno. A veure que passa aquet cop.

Petita selection de rucadetes

Precioses targetes a Mahar Dry Goods.



Aquesta és una oda a la friendship.
També hi ha làmines i unes bosses tipus tote, molt cuques.

Uns post-its que fa pena de fer servir (potser això seria la solució definitiva al abús dels post-its a l'oficina)


(es poden comprar a One Good Bumblebee)

I a Binth tenen el regal perfecte pels futurs papes que se'ns multipliquen aquests dies!!

regirar moleskines

The space 'in-between' is the empty nothing that surrounds us when we're together.
Sometimes, very rarely, it happens that this nothing turns into a huge something. It's a brief something, though.


Treballo en alguns encàrrecs i he aprofitat per treure la novel.la. Regiro i remiro les notes a ma i he aparcat el borrador en word per que no em pesi tant alhora de re-escriure. És possible que sigui el mètode més lent, però també serà el més útil.

Entre les notes surten petits detallets que s'escapen dels diaris i entren a les moleskines - fan ferum els herds of the sea.

En copiaré alguns d'interessants al blog, n'hi ha d'hilarants... com la caiguda espectacular per les escales d'espiral de la sala gran de la Biblioteca de lletres. N'hi ha de tristes de llegir ara, com les sensacions davant el mes de febrer de l'any passat i tot el mareig que va suposar. És interessant i farà bona teràpia.

ultimatum + falling slowly

My arms miss you
My hands miss you
The stars sing, i've got their song in my head
Oh, I dont want my words twisted
I don't want you to listen to close
Or wait for me impatiently
And I hope I can keep seeing you
As long as you don't say you're falling in love


de vegades les paraules giren i tomben i tomben i giren... i ja no saps on ets... i el que et deien a tu, tu ho dius als altres i els altres t'ho diuen a tu no un, si no dos cops, per que s'ha de dir.


Què n'he de fer dels braços buits i de les mans fredes? qui vindrà a veure'm?

Moixonet solet a la vida

Estic llegint Bird Alone de Seán Ó Faoláin i tot i que em commou d'allò més, l'hauré de deixar per un altre dia... m'ennuega tant que m'ofego.

A Ó Faoláin se'll llegueix més que a d'altres irlandesos per que se suposa que és més pesat, molt polititzat (va ser cap de publicity del IRA a 1921... quin any per tenir aquesta feina també) i per que en el fons escriu bé, correcte, però sense gaire valentia. Cal recomanar Bird Alone però. De tan dur i sec com és, t' ajuda a entendre millor les històries d'amor més tendres que s'han escrit, com la del meu llibre del moment 'Speak, Memory' de Nabokov. O la que hi ha darrere de Joy of Cooking... què inesperat i què preciós!

teràpia

A veure, pacients a favor del mètode del Dr. Innermahn aixequeu el braç.
Vots en contra, aixequeu el peu.

rejoice with me! dos ideals de felicitat

For had I lived a hermit's life I would have prevented pain from touching me, and a quiet dreamless existence would have taken over, but should I live but one day longer I shall have my life's memories to feast upon.

La cita no té res a veure amb el cartoon que l'acompanya, tot i que tots dos responen a dues idees de felicitat que no se m'ajusten.

La primera, la del dibuix, és una felicitat gandula, d'amagar-se sota l'americana i posar-se a fer migdiada mentre els altres te jutgen. És la felicitat que esquiva els problemes. Ergo una felicitat que no és més que una evitació de la infelicitat.

La segona, la del quote, és una felicitat romàntica, de Coleridge, de Byron. Una felicitat efímera que deixa un buit graaaaaan en el que a sobre t'hi has d'arrebossar de tant en tant (arrebossar-se en els records què ocurren!)

We shall feast ourselves upon our memories. The remains of the year.

la tassa de la taca

Quan vius amb un llibre a la ma ja passen aquestes coses. Tant hi fa que siguis polit i curós, que li acaronis la portada per notar el relleu de les lletres o que li reconeguis els canvis en el disseny de la Garamond, si tens un llibre a la ma tot lo dia doncs passa, i punt.

Coses que passen quan vius amb un llibre a la ma.

1. El taques de cafè amb llet dia sí, dia també

2. Passes de fer servir punt i fas dog-earing. Dog-eared pages. Quina expressió més bonica, oi? És com es diu en anglès allò de fer cataclick a la punta per no perdre el fil. També es diu dog-eared quan les puntes del llibre estàn fetes caldo

3. si li esclafés les ulleres a sobre surten trossets de vidre durant setmanes d'entre les pàgines

yes, see

Yes, see, they have got a little boat, with a paper sail, and a little wooden man for a sailor. Now, what do you think that boat is? It is a wooden shoe! In this country we wear leather shoes; but in some other countries they wear shoes of wood. It makes a smart boat, doesn't it?

The sailing of boats in ponds is a very amusing thing; but children should not try such kind of play, unless they have some one to take care of them, as this little boy and girl have.

broken hearted sucker girl

You must've fallen from the sky
You must've shattered on the runway
you've brought so many to the light
And now you're by yourself

There comes a point in every fight
When giving up seems like the only way
When everyone one has said goodbye
And now you're on your own

She said

I said "Even though you know what you know
I know that I'm ready to leave
'Cause you're making me feel like I've never been born."

tan campeona en la crisis

JUAJUAJUA!!


BANESSA, LA INVENCIBLE!

de 'Teoría y práctica de la estupidez'

El uso público de la inteligencia se propone salir del mundo de las evidencias privadas, donde puede emboscarse el capricho, la obcecación o el egoismo, para buscar el mundo de las evidencias universalizables que pueden compartir todos los seres humanos. Necesitamos recuperar el mensaje de Antonio Machado:

En mi soledad
he visto cosas muy claras,
que no son verdad.


On són les evidències universals? On és el pensament i la realitat? i la veritat? on coi s'han fotut? Per què només entenem la veritat com una certesa subjectiva?

La veritat privada de la que parla el quote és la veritat científica abans de ser demostrada, però també és la opinió subjectiva disfressada. Qui s'atreveix a dir que això o allò o lo de més enllà son una genialitat o una ocurrència? No podem confiar en les veritats privades per què 'no son verdad'. És necessari trobar veritats majúscules... però on?

I si no sabem on són les certeses universals... què s'ha de fer? Una opció seria fer una tria justa de les veritats parcials, privades. Però això pot ser ofensiu. Poc just. Cal abstindre's quan ens trobem davant d'una veritat privada. No hi podem dir la nostra.

una limooonnna

Potser que els truqui, que no deuen saber que jo SÍ que estic disponible.

comme on a un joli cheval

Memory should not be called knowledge—Many have original Minds who do not think it—they are led away by Custom—Now it appears to me that almost any Man may like the Spider spin from his own inwards his own airy Citadel—the points of leaves and twigs on which the Spider begins her work are few and she fills the Air with a beautiful circuiting: man should be content with as few points to tip with the fine Webb of his Soul and weave a tapestry empyrean—full of Symbols for his spiritual eye, of softness for his spiritual touch, of space for his wandering of distinctness for his Luxury—But the Minds of Mortals are so different and bent on such diverse Journeys that it may at first appear impossible for any common taste and fellowship to exist between two or three under these suppositions—It is however quite the contrary—Minds would leave each other in contrary directions, traverse each other in Numberless points, and [at] last greet each other at the Journeys end—

s'ha d'abraçar més

twig


Aquest és lo Richard, the horse. És tovet i es deixa abraçar. Té les potes llargues i pèls.

trencadissa

se m'han trencat les ulleres! i me n'he hagut de fer unes de noves.
les vaig trepitjar sense voler només aixecar-me del llit.

his loss, who's gain?

la hormiga atómica

rum-rum-rrrruuummmm!

with one foot

But the patience and intelligence required to fathom someone else went far beyond the capacities of my anxious, infatuated mind.
Alain de Botton



WATERBAN - Pernice Brothers


There's a mark on me
Love song burning up in effigy
Two roads diverging in a lovely dream that only two can tear It's hard to understand
The cruel, cruel summer of a water ban
A dead grass cradle and a water can
To hold our prayer for rain

Be the same
Have we severed every courtesy we've made?

There's a mark on me
Scorched earth lovers, is that all we'll be?
Road diverging in a living dream of hope and love and time

Be the same
Though we severed every courtesy we've made
Be the same
Though we severed every courtesy we've made

Now we severed every courtesy we've made
Have we severed every courtesy we've made?

mesura, mesura.

una sardina atrapada

en un llibre! en un mar de paraules!

great books

nameless

A POOR RELATION- is the most irrelevant thing in nature,- a piece of impertinent correspondency,- an odious approximation,- a haunting conscience,- a preposterous shadow, lengthening in the noon-tide of our prosperity,- an unwelcome remembrancer,- a perpetually recurring mortification,- a drain on your purse, a more intolerable dun upon your pride,- a drawback upon success,- a rebuke to your rising,- a stain in your blood,- a blot on your 'scutcheon,- a rent in your garment,- a death's-head at your banquet,- Agathocles' pot,- a Mordecai in your gate, a Lazarus at your door,- a lion in your path,- a frog in your chamber,- a fly in your ointment,- a mote in your eye,- a triumph to your enemy, an apology to your friends,- the one thing not needful,- the hail in harvest,- the ounce of sour in a pound of sweet.

Charles Lamb (Elia)

la sardina mira para arriba.
está optimista-

benjar boniatos

filibustera

Esta mañana les he contado a mis alumnos de ESO una historia sobre la primera cucaracha que vi en mi piso de balmes y de como le di muerte.

serafiiiiii

La iconografía cristiana representa a los Serafines como seres alados como todos los ángeles, pero éstos tienen la peculiaridad de poseer tres pares de alas. Según el cristianismo, los Serafines son los seres más bellos del universo, y a eso se debe que su primer par de alas tape su rostro, pues solo Dios tiene derecho a contemplar tanta belleza. Con el segundo par de alas vuelan y el tercero cubre sus pies, pues simbolizan así la eterna humildad y amor debido solo a Dios.

Serafins... una mica psicòpates. Obsessius, ardents, vigilants, associats a serps... serps flamejants, serps sense escames amb les ales plenes d'ulls i les mans amb l'ull tipus cirurgià... . El romànic els converteix en una figura una mica demònica en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, en éssers animalitzats, sempre al costat d'ISaías, però també aprop de gossos i de ulls, ulls, ulls que ho veuen tot.

La Rosada, d'Adrià Gual

ahir vaig anar al MNAC a buscar dibuixos de Serafí i el profeta, però al final vaig passar i em vaig dedicar a mirar les dones feres i mandrosas de Casas i Gual.

Vaig veure coses precioses

i de tenebroses com aquesta

i vaig llegir això a La Rosada d'Adrià Gual.

Quan la nit fa pas al jorn
jo las he vistas
de las planas al entorn
volejant tristas

Son las fillas de la nit
qu'omplenades de neguit
se'n despedeixen
y ab l'huniteig de llurs plors
rebifan arbres y flors
y s'esfumeixen

mes tart fan un suspir d'enamorada
y ve la marinada

Tot plegat em va fer sentir com un membre de la intelligentsia

i ara una nota del professor castanya.


And at that monent she knew that what she should do was teach for what she understood was the setting of words in order, to make worlds, to make ideas. (...)[T]his real skill, which revealed things.

ja sóc aquí

Doncs sí, ja he tornat.
Ara m'han tornat les ganes de fer blog.


i començem amb teca de la bona...

la Byatt comentant sobre la sylvia plath...
hilarant.



Byatt knew Ted Hughes and Sylvia Plath there, and has a typically opinionated view of Plath: "I'm automatically on his side about Sylvia Plath. When I knew her, it was during her most writing-for-Mademoiselle-ish days, and she had bobby socks and totally artificial bright red lips and totally artificial bright blond hair, and I remember her as a made-up creature with no central reality to her at all, always uttering advice like a woman's magazine advice column. She wrote beautiful words, but there wasn't anybody inside there. I'm sure he behaved very badly, but I regard it as automatic that anyone married to Sylvia Plath would have to find someone else in the end, because I don't think she was a complete person -- you can see that in the letters home. She is a major poet . . . don't get me wrong, but I didn't know she could write like she could write. She didn't show any sign of that at Cambridge. She just seemed silly." For Byatt, it's amusing that crusading feminists should want to claim Plath as one of them.

Zavegorod

tu pots anar a treballar si vols... que jo me'n vaig a Constantinopla!!!!!!

Constantinopla - PART 1

Giròvags, hammams i postes de sol... prepareu-vos que ja venim!!!


Què ens hi espera a la ciutat-pont? què hi veurem? Skyline de pits enormes -abovedados- i punxes com sabres, pistatxos, calor, pols i l'alexander hacke? ah.... no se sap, no se sap.

Con frecuencia, la anemia es un síntoma de una enfermedad más que una enfermedad en sí misma

La anemia es un trastorno frecuente de la sangre que ocurre cuando la cantidad de glóbulos rojos es menor que lo normal, o cuando la concentración de hemoglobina en sangre es baja.

Hemoglobina - elemento de la sangre cuya función es distribuir el oxígeno desde los pulmones hacia los tejidos del cuerpo.

Hematocrito - medición del porcentaje de glóbulos rojos que se encuentran en un volumen específico de sangre.
Con frecuencia, la anemia es un síntoma de una enfermedad más que una enfermedad en sí misma y, en general, se desarrolla debido a la presencia de uno de estos factores:

Pérdida excesiva de sangre o hemorragia
Producción insuficiente de glóbulos rojos
Destrucción excesiva de glóbulos rojos
Disminución de la producción y excesiva destrucción de glóbulos rojos

La causa varía con el tipo de anemia. Las causas potenciales incluyen pérdida de sangre, dieta deficiente, muchas enfermedades, reacción a medicamentos y diversos problemas con la médula ósea donde se producen las células sanguíneas. La anemia ferropénica es la más común en las mujeres que tienen períodos menstruales con flujo abundante.
Los factores de riesgo incluyen períodos menstruales abundantes, embarazo, edad avanzada y enfermedades que causan anemia.

Síntomas
Los posibles síntomas abarcan:
Fatiga
Dolor de pecho
Dificultad para respirar

Signos y exámenes
El médico realiza un examen físico en el que busca la presencia de tez pálida y frecuencia cardíaca rápida.
La anemia se puede confirmar por medio de un conteo de glóbulos rojos o el nivel de hemoglobina. Otras pruebas dependen del tipo de anemia.

Tratamiento
El tratamiento se debe orientar hacia la causa de la anemia. En algunos casos, las transfusiones de sangre y uso del medicamento eritropoyetina la corregirán.

Complicaciones
La anemia severa puede causar niveles bajos de oxígeno en órganos vitales, como el corazón, y puede llevar a que se presente un ataque cardíaco.

TRADUCTOR TRADUCTOR!!

TRADUCTOR!!!

chel

estava amb el capitan y hemos encontrado esto tan guay en intessné

make yourself at home

la merda ens devora... necessitem reforços.

SANITARIOOOOOOOOO!
MEDIIIIIIIIIIIIC!!!

les visceres de victor catala

Corro cap a... la mola... i... mare meva!...
Quin xerric que va fer!... Com... una coca!...
I encara, llençà un crit!... Un crit!...


VULL VICTOR CATALÀ PER UN TUBO!!! VISCERES!! ESCRIPTURA VISCERAL!! SANG I FETGE!!

Llegeixo al diari que l'any passat per auqestes dates passava a net les notes del curs del CDL que havia fet al Q1 del curs 2006-2007. El vaig disfrutar moltíssim. Cada minut que vaig passar-hi el vaig viure com un cop d'estat que sacsejava l'ordre preestablert en el meu cervellet pedant. El darrer dia vam sentir dues conferències, una d'elles parlava de l'adorada Caterina Albert.
Avui que trio les assignatures de l'any que ve, em miro el programa de filologia catalana amb una mica d'ànsia. Però no pot ser! que ja tinc prou feina... així que agafaré a la biblio l'estudi de la Francesca Bartrina... potser amb això em faré passar la gana.

Tinc molta pena, trobo a faltar la univeristat moltíssim. Tinc la impressió que una part de mi ha renunciat de manera definitiva a dedicar-s'hi del tot (visceres, sang i fetge). Tinc la impressió que aquesta part de mi no ha avisat a l'ALTRA part de mi que per algun motiu encara es creu que pot acabar dedicant la vida a l'investigació erudita. Doppelgänger.

havia de passar...

... algun dia o altre - avui li he vist el cul al pau. Ha sigut un error. Ho juro. He obert la porta del bany i ell sortia de la dutxa o es rentava les dents en pilotes (?) o feia pipí o no sé què.
El té petit i rodonet.

Catàleg d'idees desesperades

IDEA DESESPERADA NUM. 3:

SER UNA IGNORANT. TANT IGNORANT QUE NO M'ADONI QUE EN SÓC D'IGNORANT.

IDEA DESESPERADA número 2

MORIR-ME SOLA I QUE NO SE N'ENTERI NINGÚ.

catàleg d'idees desesperades

He llegit això:

"Sabe que las ideas tienen un peligro, el peligro del razonamiento excesivo y que las ideas desesperadas son las más bellas (...) como el monarquismo de Chateaubriand, el esteticismo de Proust."

i he decidit fer un recull de tot d'idees desesperades que em ronden pel cap. Van en majúscules per que són desesperades.


IDEA DESESPERADA NÚMERO 1:

FASCINA'T PER MI, SI US PLAU, T'HO PREGO. QUEDA'T FASCINAT AMB MI.
(foto de pavo real. serà por algu)

nous idols: André Bazin

objectivity - súper falàcia creativa i alliberadora.

André Bazin rules!!!

...

què coi és aquesta BASHURA de la astenia primaveral que s'han inventat los pesats aquests de les revistes de NATUROPATIA?

Asthenia és una cosa seria.
Astenia Primaveral es una mica de SABER VIVIR.


(la foto no té res a veure.)