Ahir pel matí em vaig aixecar molt d'hora, vaig sortir d'estranquis d'una casa americana i vaig caminar fins a casa meva amb les galtes gelades i els ulls lleganyosos. Los clubles d'alterne encara estaven oberts, els quiosquers pujaven la persiana i als bars s'hi feien cafès pels que van fer FP i porten mono.
Me va agradar molt tot plegat.
Aquest matí he sortit de casa molt tard. Plovia a bots i barrals i no me n'he adonat fins que no he arribat al carrer- així que he hagut de tornar enrere i pujar els sis pisos que em separaven del meu paraigües. De camí al metro he trepitjat una merda de toby+toll d'aigua i he relliscat una mica (és a dir, sense arribar a caure de cul a terra, però amb allò que te desequilibres tot tu) baixant les escales fins a l'andana.
Tot i així, m'ha agradat molt tot plegat.
Ara només penso a tapar-me amb la manta del donald i fer-me una xocolata desfeta. Si us plau.
