la sardina mira para arriba.
está optimista-

benjar boniatos

filibustera

Esta mañana les he contado a mis alumnos de ESO una historia sobre la primera cucaracha que vi en mi piso de balmes y de como le di muerte.

serafiiiiii

La iconografía cristiana representa a los Serafines como seres alados como todos los ángeles, pero éstos tienen la peculiaridad de poseer tres pares de alas. Según el cristianismo, los Serafines son los seres más bellos del universo, y a eso se debe que su primer par de alas tape su rostro, pues solo Dios tiene derecho a contemplar tanta belleza. Con el segundo par de alas vuelan y el tercero cubre sus pies, pues simbolizan así la eterna humildad y amor debido solo a Dios.

Serafins... una mica psicòpates. Obsessius, ardents, vigilants, associats a serps... serps flamejants, serps sense escames amb les ales plenes d'ulls i les mans amb l'ull tipus cirurgià... . El romànic els converteix en una figura una mica demònica en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, en éssers animalitzats, sempre al costat d'ISaías, però també aprop de gossos i de ulls, ulls, ulls que ho veuen tot.

La Rosada, d'Adrià Gual

ahir vaig anar al MNAC a buscar dibuixos de Serafí i el profeta, però al final vaig passar i em vaig dedicar a mirar les dones feres i mandrosas de Casas i Gual.

Vaig veure coses precioses

i de tenebroses com aquesta

i vaig llegir això a La Rosada d'Adrià Gual.

Quan la nit fa pas al jorn
jo las he vistas
de las planas al entorn
volejant tristas

Son las fillas de la nit
qu'omplenades de neguit
se'n despedeixen
y ab l'huniteig de llurs plors
rebifan arbres y flors
y s'esfumeixen

mes tart fan un suspir d'enamorada
y ve la marinada

Tot plegat em va fer sentir com un membre de la intelligentsia

i ara una nota del professor castanya.


And at that monent she knew that what she should do was teach for what she understood was the setting of words in order, to make worlds, to make ideas. (...)[T]his real skill, which revealed things.

ja sóc aquí

Doncs sí, ja he tornat.
Ara m'han tornat les ganes de fer blog.


i començem amb teca de la bona...

la Byatt comentant sobre la sylvia plath...
hilarant.



Byatt knew Ted Hughes and Sylvia Plath there, and has a typically opinionated view of Plath: "I'm automatically on his side about Sylvia Plath. When I knew her, it was during her most writing-for-Mademoiselle-ish days, and she had bobby socks and totally artificial bright red lips and totally artificial bright blond hair, and I remember her as a made-up creature with no central reality to her at all, always uttering advice like a woman's magazine advice column. She wrote beautiful words, but there wasn't anybody inside there. I'm sure he behaved very badly, but I regard it as automatic that anyone married to Sylvia Plath would have to find someone else in the end, because I don't think she was a complete person -- you can see that in the letters home. She is a major poet . . . don't get me wrong, but I didn't know she could write like she could write. She didn't show any sign of that at Cambridge. She just seemed silly." For Byatt, it's amusing that crusading feminists should want to claim Plath as one of them.