La iconografía cristiana representa a los Serafines como seres alados como todos los ángeles, pero éstos tienen la peculiaridad de poseer tres pares de alas. Según el cristianismo, los Serafines son los seres más bellos del universo, y a eso se debe que su primer par de alas tape su rostro, pues solo Dios tiene derecho a contemplar tanta belleza. Con el segundo par de alas vuelan y el tercero cubre sus pies, pues simbolizan así la eterna humildad y amor debido solo a Dios.
Serafins... una mica psicòpates. Obsessius, ardents, vigilants, associats a serps... serps flamejants, serps sense escames amb les ales plenes d'ulls i les mans amb l'ull tipus cirurgià... . El romànic els converteix en una figura una mica demònica en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, en éssers animalitzats, sempre al costat d'ISaías, però també aprop de gossos i de ulls, ulls, ulls que ho veuen tot.
