La Rosada, d'Adrià Gual

ahir vaig anar al MNAC a buscar dibuixos de Serafí i el profeta, però al final vaig passar i em vaig dedicar a mirar les dones feres i mandrosas de Casas i Gual.

Vaig veure coses precioses

i de tenebroses com aquesta

i vaig llegir això a La Rosada d'Adrià Gual.

Quan la nit fa pas al jorn
jo las he vistas
de las planas al entorn
volejant tristas

Son las fillas de la nit
qu'omplenades de neguit
se'n despedeixen
y ab l'huniteig de llurs plors
rebifan arbres y flors
y s'esfumeixen

mes tart fan un suspir d'enamorada
y ve la marinada

Tot plegat em va fer sentir com un membre de la intelligentsia