la rata

Avui, mentre passejàvem, hem vist aquesta rata tan mona al Nobodinoz i jo me n'he enamorat perdudament.





Té el nas molt punxagut.

dcfc pimpampum

El nou single de Death cab for cutie diu així.

'We gotta spend some time, love
You gotta spend some time with me
I will posess your heart'.

jeje.


El disco és una meravella que hem sentit avui en super primicia i ens desfarà a tots de gust.

amic/amat

viatges

wonsan

Seoul

le 25 nov. 91

Chére Amy Mille fois merci de ta bonne lettre de 9 oct. (No. 9) qui mérite un aussi bonne réponse. Je me demande seulement pour où commencer car il est arrivé tant de choses depuis la dernière fois que je t'ai écris - un peu avant notre départ si je ne me trompe. Notre voyage a été [un] des plus agréables. Mer calm, temps superbe, bonne compagnie, enfin tout ce que nous pouvions désirer. Nous sommes allés à Wonsan 24 d'abord -- un endroit désolé où nous ne sommes resté que 48 heurs.

estem fent neteja

Neteja de fongs, quistes i porqueries. De mals rotllos. De tot lo tòxic.
Tot fora!!!

A clean slate, with your own face on.

Amore, la merda sura

The hmong have a phrase, yuav paim quav, which means that the truth will eventually come to light. Literally, it means 'feces will be excreted.'

la civada

El meu barri, Gràcia, és un bon lloc per fer-hi vida de família, de jove i de jubilat. Tothom et coneix, i tu coneixes a tothom. Saben si aquell dia no t'has planxat la camisa o els cabells i si menges bé o malament. Saben si estàs constipat o si estàs content.
Sovint, no us penseu, això és força més pràctic que intrusiu... com quan baixes a la cafeteria i et diuen: 'Avui tenim ensaïmades', per que saben que t'agraden molt (una ment conspiradora creuria que lo d'oferir ensaïmades a una maldestre com jo només persegueix un objectiu: fer-se un tip de riure quan t'acostes a la barra per pagar amb la punta del nas empolsinada de sucre.)
El fet és que avui a la Matilde, que em ven els ninotets, els pots de dents i les fiambreres, m'han ofert els nous cubells de reciclatge que ha portat de 'no-sé-on-ni-ho-vull-saber' i que si eren tan barats i tan bonics i mira que caben a qualsevol lloc i te'n regalo un si n'agafes dos i mirar que m'han arribat avui mateix... total.
Deu euros.
Dos + Un.
I ara reciclo.
Per què sóc de Gràcia, i aquí reciclem.

La bola de la cama

La bola de la cama era una contractura que sembla que amaga una lesiø... Ho han vist avui a ioga quan la bola s'ha posat com una pedra. Jo els hi anava dient: 'que no pasa nada, home. Que esto de la bola lo tengo siempre yo!'. Però no m'han fet ni cas. Jo em volia fondre.
Total que m'he despistat i m'he deixat els dossiers de la uni al vestuari pq he sortit a tota pastilla tan bon punt m'han dsfet la bola.
Dijous hi torno. A veure que passa aquet cop.

Petita selection de rucadetes

Precioses targetes a Mahar Dry Goods.



Aquesta és una oda a la friendship.
També hi ha làmines i unes bosses tipus tote, molt cuques.

Uns post-its que fa pena de fer servir (potser això seria la solució definitiva al abús dels post-its a l'oficina)


(es poden comprar a One Good Bumblebee)

I a Binth tenen el regal perfecte pels futurs papes que se'ns multipliquen aquests dies!!

regirar moleskines

The space 'in-between' is the empty nothing that surrounds us when we're together.
Sometimes, very rarely, it happens that this nothing turns into a huge something. It's a brief something, though.


Treballo en alguns encàrrecs i he aprofitat per treure la novel.la. Regiro i remiro les notes a ma i he aparcat el borrador en word per que no em pesi tant alhora de re-escriure. És possible que sigui el mètode més lent, però també serà el més útil.

Entre les notes surten petits detallets que s'escapen dels diaris i entren a les moleskines - fan ferum els herds of the sea.

En copiaré alguns d'interessants al blog, n'hi ha d'hilarants... com la caiguda espectacular per les escales d'espiral de la sala gran de la Biblioteca de lletres. N'hi ha de tristes de llegir ara, com les sensacions davant el mes de febrer de l'any passat i tot el mareig que va suposar. És interessant i farà bona teràpia.

ultimatum + falling slowly

My arms miss you
My hands miss you
The stars sing, i've got their song in my head
Oh, I dont want my words twisted
I don't want you to listen to close
Or wait for me impatiently
And I hope I can keep seeing you
As long as you don't say you're falling in love


de vegades les paraules giren i tomben i tomben i giren... i ja no saps on ets... i el que et deien a tu, tu ho dius als altres i els altres t'ho diuen a tu no un, si no dos cops, per que s'ha de dir.


Què n'he de fer dels braços buits i de les mans fredes? qui vindrà a veure'm?

Moixonet solet a la vida

Estic llegint Bird Alone de Seán Ó Faoláin i tot i que em commou d'allò més, l'hauré de deixar per un altre dia... m'ennuega tant que m'ofego.

A Ó Faoláin se'll llegueix més que a d'altres irlandesos per que se suposa que és més pesat, molt polititzat (va ser cap de publicity del IRA a 1921... quin any per tenir aquesta feina també) i per que en el fons escriu bé, correcte, però sense gaire valentia. Cal recomanar Bird Alone però. De tan dur i sec com és, t' ajuda a entendre millor les històries d'amor més tendres que s'han escrit, com la del meu llibre del moment 'Speak, Memory' de Nabokov. O la que hi ha darrere de Joy of Cooking... què inesperat i què preciós!

teràpia

A veure, pacients a favor del mètode del Dr. Innermahn aixequeu el braç.
Vots en contra, aixequeu el peu.

rejoice with me! dos ideals de felicitat

For had I lived a hermit's life I would have prevented pain from touching me, and a quiet dreamless existence would have taken over, but should I live but one day longer I shall have my life's memories to feast upon.

La cita no té res a veure amb el cartoon que l'acompanya, tot i que tots dos responen a dues idees de felicitat que no se m'ajusten.

La primera, la del dibuix, és una felicitat gandula, d'amagar-se sota l'americana i posar-se a fer migdiada mentre els altres te jutgen. És la felicitat que esquiva els problemes. Ergo una felicitat que no és més que una evitació de la infelicitat.

La segona, la del quote, és una felicitat romàntica, de Coleridge, de Byron. Una felicitat efímera que deixa un buit graaaaaan en el que a sobre t'hi has d'arrebossar de tant en tant (arrebossar-se en els records què ocurren!)

We shall feast ourselves upon our memories. The remains of the year.

la tassa de la taca

Quan vius amb un llibre a la ma ja passen aquestes coses. Tant hi fa que siguis polit i curós, que li acaronis la portada per notar el relleu de les lletres o que li reconeguis els canvis en el disseny de la Garamond, si tens un llibre a la ma tot lo dia doncs passa, i punt.

Coses que passen quan vius amb un llibre a la ma.

1. El taques de cafè amb llet dia sí, dia també

2. Passes de fer servir punt i fas dog-earing. Dog-eared pages. Quina expressió més bonica, oi? És com es diu en anglès allò de fer cataclick a la punta per no perdre el fil. També es diu dog-eared quan les puntes del llibre estàn fetes caldo

3. si li esclafés les ulleres a sobre surten trossets de vidre durant setmanes d'entre les pàgines

yes, see

Yes, see, they have got a little boat, with a paper sail, and a little wooden man for a sailor. Now, what do you think that boat is? It is a wooden shoe! In this country we wear leather shoes; but in some other countries they wear shoes of wood. It makes a smart boat, doesn't it?

The sailing of boats in ponds is a very amusing thing; but children should not try such kind of play, unless they have some one to take care of them, as this little boy and girl have.

broken hearted sucker girl

You must've fallen from the sky
You must've shattered on the runway
you've brought so many to the light
And now you're by yourself

There comes a point in every fight
When giving up seems like the only way
When everyone one has said goodbye
And now you're on your own

She said

I said "Even though you know what you know
I know that I'm ready to leave
'Cause you're making me feel like I've never been born."

tan campeona en la crisis

JUAJUAJUA!!


BANESSA, LA INVENCIBLE!

de 'Teoría y práctica de la estupidez'

El uso público de la inteligencia se propone salir del mundo de las evidencias privadas, donde puede emboscarse el capricho, la obcecación o el egoismo, para buscar el mundo de las evidencias universalizables que pueden compartir todos los seres humanos. Necesitamos recuperar el mensaje de Antonio Machado:

En mi soledad
he visto cosas muy claras,
que no son verdad.


On són les evidències universals? On és el pensament i la realitat? i la veritat? on coi s'han fotut? Per què només entenem la veritat com una certesa subjectiva?

La veritat privada de la que parla el quote és la veritat científica abans de ser demostrada, però també és la opinió subjectiva disfressada. Qui s'atreveix a dir que això o allò o lo de més enllà son una genialitat o una ocurrència? No podem confiar en les veritats privades per què 'no son verdad'. És necessari trobar veritats majúscules... però on?

I si no sabem on són les certeses universals... què s'ha de fer? Una opció seria fer una tria justa de les veritats parcials, privades. Però això pot ser ofensiu. Poc just. Cal abstindre's quan ens trobem davant d'una veritat privada. No hi podem dir la nostra.

una limooonnna

Potser que els truqui, que no deuen saber que jo SÍ que estic disponible.