For had I lived a hermit's life I would have prevented pain from touching me, and a quiet dreamless existence would have taken over, but should I live but one day longer I shall have my life's memories to feast upon.
La cita no té res a veure amb el cartoon que l'acompanya, tot i que tots dos responen a dues idees de felicitat que no se m'ajusten.
La primera, la del dibuix, és una felicitat gandula, d'amagar-se sota l'americana i posar-se a fer migdiada mentre els altres te jutgen. És la felicitat que esquiva els problemes. Ergo una felicitat que no és més que una evitació de la infelicitat.
La segona, la del quote, és una felicitat romàntica, de Coleridge, de Byron. Una felicitat efímera que deixa un buit graaaaaan en el que a sobre t'hi has d'arrebossar de tant en tant (arrebossar-se en els records què ocurren!)
