El uso público de la inteligencia se propone salir del mundo de las evidencias privadas, donde puede emboscarse el capricho, la obcecación o el egoismo, para buscar el mundo de las evidencias universalizables que pueden compartir todos los seres humanos. Necesitamos recuperar el mensaje de Antonio Machado:
En mi soledad
he visto cosas muy claras,
que no son verdad.
On són les evidències universals? On és el pensament i la realitat? i la veritat? on coi s'han fotut? Per què només entenem la veritat com una certesa subjectiva?
La veritat privada de la que parla el quote és la veritat científica abans de ser demostrada, però també és la opinió subjectiva disfressada. Qui s'atreveix a dir que això o allò o lo de més enllà son una genialitat o una ocurrència? No podem confiar en les veritats privades per què 'no son verdad'. És necessari trobar veritats majúscules... però on?
I si no sabem on són les certeses universals... què s'ha de fer? Una opció seria fer una tria justa de les veritats parcials, privades. Però això pot ser ofensiu. Poc just. Cal abstindre's quan ens trobem davant d'una veritat privada. No hi podem dir la nostra.
