Estic llegint Bird Alone de Seán Ó Faoláin i tot i que em commou d'allò més, l'hauré de deixar per un altre dia... m'ennuega tant que m'ofego.
A Ó Faoláin se'll llegueix més que a d'altres irlandesos per que se suposa que és més pesat, molt polititzat (va ser cap de publicity del IRA a 1921... quin any per tenir aquesta feina també) i per que en el fons escriu bé, correcte, però sense gaire valentia. Cal recomanar Bird Alone però. De tan dur i sec com és, t' ajuda a entendre millor les històries d'amor més tendres que s'han escrit, com la del meu llibre del moment 'Speak, Memory' de Nabokov. O la que hi ha darrere de Joy of Cooking... què inesperat i què preciós!
