Quan era petita (i de gran de vegades, també) la Mulassa me feia moltíssima por. Com que és més lletja que un pecat i completament desproporcionada me feia venir ganes d'apretar a córrer.
Em consolava mirant les sabates amb la rosa de reus dels que la porten i mirava de fer passar l'estona distraient-me amb les flors de pedra de la Casa Navàs.




Ara l'àliga deu fer cangueli als peques.