29.1.07

CERRADO POR RESFRIADO

'enough is enough'



dice marji.

dice sigmund




Pintando nuestros deseos como si ellos se hubiesen cumplido, los sueños nos guían en la dirección del futuro. Pero este futuro, que el soñador pinta como si fuera el presente, ha sido moldeado por su deseo indestructible, que es el que lo dota de una perfecta semejanza con la memoria del pasado.




By picturing our wishes as fulfilled, dreams are after all leading us into the future. But this future, which the dreamer pictures as the present, has been moulded by his indestructible wish into a perfect likeness of the past.

26.1.07

demà vaig a l'ikea per pressions familiars.
la idea és acompanyar i xantatxejar una mica.
Jo no he de comprar res més que unes estanteries baixes per CDs que posaré al menjador... Fer una cosa així:



A damunt hi ha els dos quadres de Siesta, del Aperitivo y el Expreso que sempre queden bé, i el marc és del mateix tó que les estanteries i la cadira de vímet del escriptori.
Lo dels terraris ja ho havia fet al meu anterior pis amb unes orchids i va quedar molt bé. Aquest cop ho faré amb cactus em sembla.
Queda maco, oi?

Ara me n'he enrecordat...



de quan et vaig apallissar al Conecta Cuatro.

La Garbo



Bueno, pues ya ha llegado el fin de semana.
1. Hoy he descubierto, nada más levantarme, que mi lectura homoerótica del Gran Gatsby encaja a la perfección con la que hace mi Edward querido en su essay 'The Sexual Drama of Nick and Gatsby'. He decidido que soy muy crack.

2. H/Ojeando la agenda y la larga lista de cosas por hacer, algo harta de tanta rutina. He decidido dedicar esta noche de viernes al coqueteo coctelero.

3. Y... a ver... déjenme pensar... qué más he decidido hoy... eh... ah, sí! que soy malvada.

Para ejemplificar las tres decisiones del día he aquí una foto de una señora de ambigua tendencia sexual, amante del buen cocktail sin o con alcohol y mala mala mala como la que más.

25.1.07

the black apple


he gumitat molt una altra vegada però m'han cuidat i m'han donat una poma, peladeta i talladeta a trossets... snif!

y hablando de apples... maravillosos printings de The Black Apple, tiradísimos de precio en etsi donde encontraran maravillas de este calibre... yo ya estoy eligiendo un par para mi habitación.










Alia de Queroulaç Codina


el sábado 27 a partir de las 19.30 h . Roger Bernat y Rosa Codina os invitan a una copita para despedir su espectáculo DAS PARADIES EXPERIMENT y mostrar la expo de mi fotógrafa favorita, INFERN, en el bar del TEATRE LLIURE.
¡¡No os lo perdáis!!

24.1.07

time


According to psychologists in the UK, levels of misery officially peak this week.*

Based on the following formula:
Crap Weather + (Monthly Salary-Debt) x (Holiday Lows x Resolutions Broken) / (Low Motivation x Need to Take Action)


El meu estat d'ànim no encaixa en les estadístiques aquesta setmana, però l'ambient de caos, període menstrual, amnèsia selectiva i deliri (així, a seques) que domina els moviments de qui m'envolta sembla confirmar la veracitat de la fórmula de la que parlen els psychos britànics.

És molt possible que la Willa Cather i la seva Àntonia -que s'assembla una mica a l'Anezka Abela- m'hagin omplert el pap de bons sentiments i truites somiades; pot ser que els exàmens, tan temuts i a l'hora de la veritat tan accessibles, em posin en mode reflexiu; qui sap? pot fins i tot ser que els aires de santQgat hagin decidit endur-se'm les angoixes d'una ventada...

El fet és que, fixa't, ara que em paro a pensar-ho...m'és ben bé igual saber perquè. De debó!
L'únic que desitjo ara és que aquesta serenitat (limitada, és clar, que jo no en sóc pas de serena!) es quedi a sopar, a esmorzar i a dinar cada dia. Que duri molt. Que duri tot l'any. Que duri una setmana. Que duri més.

On cal presentar la sol.licitud de pròrroga?

23.1.07

The Education of Henry Adams

(...) to Adams the dynamo became a symbol of infinity. As he grew accostumed to the great gallery of machines, he began to feel the forty-foot dynamos as a moral force, much as the early Christians felt the Cross. The planet itself seemed less impressive, in its old-fashioned, deliberate, annual or daily revolution, than this huge wheel, revolving within arm’s-length at some vertiginous speed, and barely murmuring -scarcely humming an audible warning to stand a hair’s-breath further for respect of power- while it would not wake the baby lying close against its frame. Before the end, one began to pray to it; inherited instinct taught the natural expression of man before silent and infinite force. Among the thousand symbols of ultimte energy, the dynamo was not so human as some, but it was the most expressive."

Enlaces del día

Uno es Marks, tienda japo de juguetes y papelería.






El otro Marc Vidal, fabricante de antigüedades modernas al estilo del colegio de Las Diabólicas.


Avui



m'agrades més perquè t'agrada això.

19.1.07

remena, remena, nena


Ahir vaig anar al mercat per que venia el pizzero a sopar i no tenia res a la nevera. Hi ha una parada de fruites i verdures a l'abaceria que és molt bona, s'hi compra només lo que hi ha de temporada però hi trobes perletes de tant en tant com el fonoll frejsquíssssimo que em vaig endur ahir per fer-li sopa de tomaquet al tiranet un dia d'aquests, o les mandarines que es van cruspir els deliradors del brother i la sister, o els tomàquets amb els que vaig fer la salseta dels macarrons (oh! què bons!).
Em vaig posar a la cua però no m'hi vaig posar bé i sense adonar-me'n em vaig colar davant d'una senyora d'uns cinquanta anys que anava vestida com si fós professora de llengua catalana a un institut de secundària. Quan m'anaven a atendre va dir 'Ep! Què ets nova tu?' i va esclafir a riure- però com una bruixeta. I li deia a la senyora que tenia al costat, 'Gent jove, pa tou i fetge'.
I llavors se'm va passar tota la vergonya i la rabieta per que això de gent jove pa tou i fetge m'ho diu sempre la padrina... que també em critica quan vaig a comprar però no pas per que em coli sense voler a la cua de la parada, si no per que compro fruites i verdures de cultiu ecològic, pasta fresca, llet letona i embotits italians.

cap de setmana

My Ántonia, Willa Cather.


I was entirely happy. Perhaps we feel like that when we die and become a part of something entire, whether it is sun and air, or goodness and knowledge. At any rate, that is happiness; to be dissolved into something complete and great. When it comes to one, it comes as naturally as sleep.

que la felicitat t'arribi així, com la son, tan ràpid i tan natural.

18.1.07

he sortit de casa



i tinc un mapa per anar a puesto

17.1.07

Responses to an ad placed by a 19th c. murderer



(parece un gentleman, pero cuidadín con el de la brillantina...)

"William Corder placed this personals ad in the Sunday Times of London on November 25, 1827:

MATRIMONY.—A Private Gentleman, aged 24, entirely independent, whose disposition is not to be exceeded, has lately lost the chief of his family by the hand of Providence, which has occasioned discord among the remainder, under circumstances most disagreeable to relate. To any female of respectability, who would study for domestic comfort, and willing to confide her future happiness in one every way qualified to render the marriage state desirable, as the advertiser is in affluence. Many very happy marriages have taken place through means similar to this now resorted to, and it is hoped no one will answer this through impertinent curiosity; but should this meet the eye of any agreeable lady, who feels desirous of meeting with a sociable, tender, kind, and sympathising companion, they will find this advertisement worthy of notice. Honour and secrecy may be relied on. As some little security against idle applications, it is requested that letters be addressed (post-paid) to A.Z., care of Mr. Foster, stationer, No. 68, Leadenhall-street, which will meet with the most respectful attention."



Para leer las respuestas que recibió al anuncio... más en the believer

16.1.07

sexy


Frida Hyvönen también es guay.

no te enfadeeeeees


Este post lo escribo en castellano porque Vidal se me queja y dice que no tiene ni pajolera idea de lo que cuento en mis últimos posts porque en sevilla no saben catalán.

Es un post de leer, de cuando ayer me quedé dormida leyendo Translations de B. Friel, que en el fondo es una obrita muy entretenida y simpática pero que termina con un final trágico que les destrozará los budells (Vidal, los budells son las entrañas).
A todo esto, que tengo mi primer examen el jueves... y estoy un poco asustadilla.
Agradeceré mensajes de apoyo.

ja fa dies

que se'm va acabar la colònia i ara només faig olor a bebè.

15.1.07

cinder


Heus aquí una bona minyona que es passava el dia lamentant-se i fent el somicó pels racons del poblet de Sant Cugat, on les males herbes creixen tant altes que li eixuguen les llàgrimes quan s'obre pas camí de l'estació.

12.1.07

scott i la privacitat




Les cartes de Scott a la seva dona poc abans de morir pelat de fred em fan pensar en els emails que us envio des de Sant Cugat.

11.1.07

peyroux


Sticks and stones break my bones
But tears don't leave any scars
So I'm all alright

no val



Diuen que hi ha llibres que es poden llegir al autobús i d'altres que requereixen ambient i parafernàlia per ser explorats. A mi els que més m'agraden són aquests.
Des que em vaig instal.lar al pis nou he mirat de trobar un raconet apropiat per dur-hi a terme aquestes excursions onanistes, però encara ara no n'he localitzat cap que m'inspiri prou.
He pensat en instal.lar una butaca a la saleta, sota els quadres de Siesta. Però hauria de ser una butaca estreta. Molt estreta.


He intentat llegir al llit (graaaaan) però m'adormo només de mirar-lo.
He provat de seure al rebedor amb un coixí al cul, sota la finestra de la terrasa, però em gelo de fred.
Evidentment, també he provat el sofà, però sempre hi ha deliradors fent lo tabalot (brother and sisters). Tot i que, vaja, això és el de menys, pq de fet no hi acabo de trobar la postura adequada.



El fet és que ahir, tot preparant el sopar -sopa de tomàquet que s'ha d'anar remenant mentres fa xup-xup-, em vaig asseure a la cuina amb una cadira i el Faulkner i la cullera de fusta i el davantal posat. Hi vaig estar tan bé, tan a gust, que no me n'hagués mogut si no arriba a ser pels deliradors que tenien gana i havien portat una convidada a sopar (i pel tint que començava a picar).

10.1.07

aquí us ensenyaré com us podeu fer

mis dos nudos de corbata favoritos:

9.1.07

ja sé que

ya, la del mango està bé. però en realitat per anar a treballar m'agradaria més una cosa així...





si algú s'estira, se'm pot regalar la bossa aquesta.
es compren a ca la laura

els bruksters



ara treballem en una oficina que en realitat és una casa, amb vistes a un parc (industrial) i elm trees blancs. Hi ha molt d'espai i som molt seriosos i professionals. Hi cabem tots dos física i mentalment en aquest despatx. Potser hi té alguna cosa a veure el fet que tot el que ens rodeja sigui de color de fusta de faig i que escoltem a la Tracey mentre piquem a l'ordinador.

a més a més

El que també ha calgut reendreçar és l'administració de les meves finances. M'he adonat d'una cosa: No em cal res.

També torno a fer coses amb les mans. Va molt bé per desembussar les canyeries obstruides per l'excés de teoria literària.


com ara bufandes, per exemple.



I també estic endreçant el pis, buscant un lloc per cada cosa. Però vaig molt poc a poc.

cegata




Comença un any que veig borrós.
Així que he fet el que faig sempre que m’agafa por:

- fer una llista
- omplir l’agenda
- confeccionar calendaris de mil caselles
- posar post-its a tot arreu
- ordenar els apunts

Falta encara: un calendari del 2007 per l’escriptori:






... i una bossa llesta per anar a treballar cada dia.
El tema de la bossa és complicat. N’he triat una que vaig comprar al Mango fa quatren o cinc anys. Encara no he començat a organitzar-la però l’objectiu és que hi hagi de tot per poder sortir corrent de casa pel matí sense patir.




Hi posaré:

1. Necesser amb raspall de dents, hidratant, crema de mans, vaselina perfumada pels llavis, set de medicines per emergències, pinta, goma pels cabells, clips, pintallavis, colorete.
2. Chupetín (inhalador Ventolin)
3. Caramels per la gola
4. ipod
5. Agenda verda
6. ulleres de muntura taronja (he de fer-me la revisió!)
7. carregador del mòbil
8. kleenex
9. llibreta de la feina