Diuen que hi ha llibres que es poden llegir al autobús i d'altres que requereixen ambient i parafernàlia per ser explorats. A mi els que més m'agraden són aquests.
Des que em vaig instal.lar al pis nou he mirat de trobar un raconet apropiat per dur-hi a terme aquestes excursions onanistes, però encara ara no n'he localitzat cap que m'inspiri prou.
He pensat en instal.lar una butaca a la saleta, sota els quadres de Siesta. Però hauria de ser una butaca estreta. Molt estreta.
He intentat llegir al llit (graaaaan) però m'adormo només de mirar-lo.
He provat de seure al rebedor amb un coixí al cul, sota la finestra de la terrasa, però em gelo de fred.
Evidentment, també he provat el sofà, però sempre hi ha deliradors fent lo tabalot (brother and sisters). Tot i que, vaja, això és el de menys, pq de fet no hi acabo de trobar la postura adequada.
El fet és que ahir, tot preparant el sopar -sopa de tomàquet que s'ha d'anar remenant mentres fa xup-xup-, em vaig asseure a la cuina amb una cadira i el Faulkner i la cullera de fusta i el davantal posat. Hi vaig estar tan bé, tan a gust, que no me n'hagués mogut si no arriba a ser pels deliradors que tenien gana i havien portat una convidada a sopar (i pel tint que començava a picar).
