According to psychologists in the UK, levels of misery officially peak this week.*
Based on the following formula:
Crap Weather + (Monthly Salary-Debt) x (Holiday Lows x Resolutions Broken) / (Low Motivation x Need to Take Action)
El meu estat d'ànim no encaixa en les estadístiques aquesta setmana, però l'ambient de caos, període menstrual, amnèsia selectiva i deliri (així, a seques) que domina els moviments de qui m'envolta sembla confirmar la veracitat de la fórmula de la que parlen els psychos britànics.
És molt possible que la Willa Cather i la seva Àntonia -que s'assembla una mica a l'Anezka Abela- m'hagin omplert el pap de bons sentiments i truites somiades; pot ser que els exàmens, tan temuts i a l'hora de la veritat tan accessibles, em posin en mode reflexiu; qui sap? pot fins i tot ser que els aires de santQgat hagin decidit endur-se'm les angoixes d'una ventada...
El fet és que, fixa't, ara que em paro a pensar-ho...m'és ben bé igual saber perquè. De debó!
L'únic que desitjo ara és que aquesta serenitat (limitada, és clar, que jo no en sóc pas de serena!) es quedi a sopar, a esmorzar i a dinar cada dia. Que duri molt. Que duri tot l'any. Que duri una setmana. Que duri més.
On cal presentar la sol.licitud de pròrroga?
