Ahir vaig anar al mercat per que venia el pizzero a sopar i no tenia res a la nevera. Hi ha una parada de fruites i verdures a l'abaceria que és molt bona, s'hi compra només lo que hi ha de temporada però hi trobes perletes de tant en tant com el fonoll frejsquíssssimo que em vaig endur ahir per fer-li sopa de tomaquet al tiranet un dia d'aquests, o les mandarines que es van cruspir els deliradors del brother i la sister, o els tomàquets amb els que vaig fer la salseta dels macarrons (oh! què bons!).
Em vaig posar a la cua però no m'hi vaig posar bé i sense adonar-me'n em vaig colar davant d'una senyora d'uns cinquanta anys que anava vestida com si fós professora de llengua catalana a un institut de secundària. Quan m'anaven a atendre va dir 'Ep! Què ets nova tu?' i va esclafir a riure- però com una bruixeta. I li deia a la senyora que tenia al costat, 'Gent jove, pa tou i fetge'.
I llavors se'm va passar tota la vergonya i la rabieta per que això de gent jove pa tou i fetge m'ho diu sempre la padrina... que també em critica quan vaig a comprar però no pas per que em coli sense voler a la cua de la parada, si no per que compro fruites i verdures de cultiu ecològic, pasta fresca, llet letona i embotits italians.
