M’assec davant dels articles escrits a corre-cuita aquest mes. En un principi, l’objectiu és reescriure el text uns dies després d’haver-lo acabat i millorar-lo tant com em sigui possible; un mètode molt recomanable per a qualsevol aspirant, però que en el meu cas es porta a terme quan l’article ja està publicat i no abans. És un exercici que té poc d’auto-complent i molt de sardònic masoquisme. La gràcia està en trobar-hi tota mena de banalitats, absurditats, rodolins incongruents i compulsius (cap als quals, segons sembla, tinc una predisposició única), puntuació original, peces mal estructurades o, senzillament, alguna extravància gramatical.
Aquest mes ha estat més aviat gris: entrevista amb Saint Ettiene sense suc, amenitzada amb una redacció sense substància. Hi he fet un total de 16 correccions.
