es una que es TAN teacher

tenia tanto sueño que me puse a dormir a dintre del gorro de llana vermella.

Doncs han passat molts dies ja.
Vidal se ha ido a casa y yo casi no le he visto (esto es una disculpa).
Me he comprado una aspiradora y le hemos cambiado la cara al piso añadiendole una barra a la cocina y unos cuadros y cambiandolo todo de sitio para que parezca menos de pobre, menos de gente sin recursos, menos de persona abandonada en la vida.

y eso.

está guanchi.

El clàssic de l'Aramburu "voy por la vida perdiendo trenes y cogiendo resfriados" es el motto del que queda d'hivern aquí a casa meva. A Ciudad Real n'hi ha que estàn eufòrics, n'hi ha que beuen cada nit com si fós l'última i n'hi ha que es moquen amb la màniga del jersei. Qui és qui?

Les parets de l'habitació són tan grogues que els he agafat mania i m'he proposat de pintar-les quan torni la setmana vinent.

De moment avui m'estreno com a teacher i he fet un course syllabus que fa molt de goig i em fa estar molt segura. Focalitzaré tot el meu amor maternal en aquests executius de tratjo barat i corbates mal anusades per superar la pèrdua i viure el dol amb dignitat. Si no me'n surto em compraré un peixet com el de la foto o un tutter.

Tots convidats

www.proudactions.com

no es pot ser tan gran sent tan petit

com en tutter

AVIS

Doncs, se disse por ahí... que està més que demostrat que sóc la persona més pesada que es coneix. La sister, el brother, la mini-sister, el milete, el litus i tota la resta han arribat a aquesta conclussió després de patir les meves insistents demandes d'afecte i abracitos durant més de sis mesos.
Doncs des d'aquí us dic que... JA NO SERÉ MÉS UNA PESADA!
que sí, que sí, que no em creieu que ja ho sé que no em teniu cap confiança però ja s'ho trobareu.

Seràn les deu de la nit d'un diumenge i direu... 'com és que la banessa no m'ha trucat en tot el cap de setmana?'

I dimecres al matí us despertareu com sempre, ara que ja se us ha acostumat el cos, esperant el missatge desesperat de les 6 del matí i ep... no el trobareu! i us posareu a dormir però amb aquella sensació de dir que òndia és que falta algo aquí.

I el tercer cop que ens veiem i jo no hagi plorat gens direu "però què li passa a la banessa? de què va aquesta tia ara?" I jo us diré, "Doncs mira tio, ara vaig de que ja no sóc plasta." I no entendreu res.

Ja no seré més pesada. Per que ara seré profe. I les profes no en són de pesades... són autoritàries. I tenen guix i una llibreta d'avaluació i posen exàmens als alumnes.

I manen molt.

call me teacher

calen més petons

the giant bear

Martin

Phaidon està publicant els petit nicolas en anglès i ara han tret Martin Pebble, que me vull comprar però no me deixen per que diuen que no em fa cap falta i que gasto massa.
Jo el vull igual.

Quan no mirin, me l'aniré a comprar d'estranquis.

que torna, que torna el deliri!

Acabo d'entrar al meu expedient i la meva qualificació ponderada de filologia anglesa ha baixat en picat amb la incorporació dels notables d'última adquisició.
El més curiós és que, tot i el que pugui semblar, això no m'ha deixat ni freda ni calenta.

També li passava a la Sylvia això... que es fotia un fart d'estudiar (o no) i després en realitat... bé... no era tan important.

Per cert, ja que hi som, que em fa curiositat això:

"Frieda Hughes has now published two volumes of poetry, Worraloo and Waxworks. The latter is a fascinating collection of poems based on a range of characters, from Medusa to Cinderella, and her writing owes a lot to her artistic talents, as well as to her poetic heritage."

Quan pugui faré un amazon i ja us ho explicaré.

Hi ha una altra cosa que us vull ensenyar... ho he fet servir sempre que n'he tingut oportunitat, a lectures, exposicions, conferències... és la lectura de lady lazarus que la propia sylvia va gravar per la BBC. Posa la pell de gallina. Click here.

El parte aparte

Hoy
Caerán chubascos la mañana del viernes. Por la tarde, aumento progresivo de los claros, y por la noche, cielos de aspecto blanquecino. Temperaturas sin cambios.

Mañana
Intervalos de nubes altas el sábado por la mañana. A medida que avance el día los cielos estarán parcialmente cubiertos. Ligera subida de temperaturas.


És a dir, que fa fred. Però no tant. Fa temps de Malmö, però no tant.

A veure si arriba d'una vegada el cap de setmana...

per divagar per casa




per fer collage

per si plou

Tandem Umbrella /

An umbrella built for the inseparable.
Produced with Jasmine Raznahan.

miscel

De terra, no m'alço més de metre i mig, però avui tinc el cap als núvols. Deixeu-me divagar...

M'he adormit, i això no em passa mai. Ahir vaig llegir fins molt tard el llibre de Minúscula més marrano- en part per que vaig passar-me tota la tarda endreçant els apunts del quatrimestre que comença mentre anava parlant sola, una mica satisfeta i alhora força decebuda amb el resultat dels exàmens de gener, i em calia netejar una mica.

Això és part del capítol 'Sigues pràctica, Banessa' del meu nou llibre d'estil. Funciona així:
a) Si passes tres hores llegint el que toca, després te n'has de passar com a mínim dues més llegint el que vols.
b) Si passes vuit hores fent el que toca, després n'has de passar una fent el que vols.
c) Si no vols fer una cosa, que no cal fer, doncs no la fas.
d) Si has de fer una cosa que cal fer i no en tens ganes, la fas com si vulguéssis fer-la.

Val a dir que no el segueixo gaire aquest pla d'acció, però que faig un esforç notable per ser més pràctica i menys cerebral aquests dies.

Apart, doncs bé... la bola gira, el Ximi està content, la Núria encára més, al ferran el sodomitzant al second life, día sí, día també. (No sé què li troben, la veritat. Té un aspecte horrorós, mig calb i amb una túnica blanca que porta ara i el ulls com enfonsats. ) i jo segueixo buscant feina -m'he adonat que l'infojobs és més agressiu amb l'auto-estima de les dones que l'integrisme patriarcal-.

tracey's back!

perdón, pero...

Suplicando a Eros

Siri Hustvedt reflexiona.

Reflexión 1:

El ansia de coherencia y orden es algo humano. Lo absurdo y lo caótico destrozan a a las personas con la misma contundencia con que lo haría una salvaje páliza. Y lo absurdo y lo caótico se hallan por doquier. El yo existe en el tiempo y en el espacio, la narrativa del yo en la memoria, y la continuidad del lugar en el 'hogar'.

En mi vida lo absurdo y lo caótico se llama "hace unos meses", "la narrativa del yo en la memoria enferma", "malsons", "la discontinuidad del lugar" (el hogar roto: Sant Salvador, Bonaplata, Reus... en contraposición con el hogar reencontrado en Ciudad Real)
En mi vida el ansia de coherencia y orden se llama también "lectura plácida en la cama", "ferran", "café con leche en la biblioteca central", "trabajo y escritura" y "matrícula de febrero del curso 2006/2007".


Reflexión 2:

Si bien el discurso feminista norteamericano pretende, comprensiblemente, subvertir aquellas gformas culturales que no son 'buenas' para las mujeres, nunca se ha enfrentado al problema de la excitación con demasiado coraje. (...) no resulta fácil desenmarañar o explicar en dos palabras la peculiaridad de nuestros actos o fantasías sexuales. El terreno del que brotan está, sencillamente, demasiado enlodado. Pueden controlarse los actos, pero no el deseo. La sexualidad sigue asomando a pesar de nuestras políticas.'

De ahí el asombro de algunos frente al descaro sexual de unas y la conmoción que provoca la falta de iniciativa sexual de ellos en las mujeres liberadas.

En Tutter

Aquests dies he fet com el Marc quan era petit i he mirat molt la tele, també. He redescobert una sèrie que havia menystingut mesos enrera i ara em té totalment fascinada.
Parlo, evidentment, de El Oso de la Casa Azul.

Hi ha un personatge que em té una mica de retirada i em cau molt bé.
Es diu Tutter.



És súper simpàtic.


Aquí el veiem xerrant amb el seu amic Bear





i aquí amb un altre que fa una mica de por.




Fins i tot l'han fet protagonista d'un llibre educatiu.




En definitiva... un tabalot com no n'hi ha-

welcome back

Doncs ja se m'han passat les angines i he tornat a la feina. He passat tota la setmana estirada al llit: ara cara amunt, ara al revés, ara em el peus al capçal, ara en transversal, ara amb el pijama blau, ara amb el marró, ara amb el gris.
Apart de tenir febre, he tingut febrades. Me n'ha agafat una de llegir història i una altra de llegir Winnie the Pooh. També he fet una mica de Henry James, un bloq de crítica de literatura americana, una Iris Murdoch, una Agatha Christie, un pèl de Bowen i un Dostoievski a mitges. Ara estic fent la Siri Hustvedt que em diverteix molt.

Tot això us ho dic per què estic molt bé i molt recuperada i no estornudo. En el fons, està malaltona no és tan dolent, per que sí que gumites i fa mal de cap i no pots menjar pà torrat que fa mal quan te l'empasses, però també tens temps per pensar i per escriure la vida de la padrina a la moleskine gran i llegir molt.


Doncs, au. Apa.

Ja he tornat.