El clàssic de l'Aramburu "voy por la vida perdiendo trenes y cogiendo resfriados" es el motto del que queda d'hivern aquí a casa meva. A Ciudad Real n'hi ha que estàn eufòrics, n'hi ha que beuen cada nit com si fós l'última i n'hi ha que es moquen amb la màniga del jersei. Qui és qui?

Les parets de l'habitació són tan grogues que els he agafat mania i m'he proposat de pintar-les quan torni la setmana vinent.

De moment avui m'estreno com a teacher i he fet un course syllabus que fa molt de goig i em fa estar molt segura. Focalitzaré tot el meu amor maternal en aquests executius de tratjo barat i corbates mal anusades per superar la pèrdua i viure el dol amb dignitat. Si no me'n surto em compraré un peixet com el de la foto o un tutter.