Doncs, se disse por ahí... que està més que demostrat que sóc la persona més pesada que es coneix. La sister, el brother, la mini-sister, el milete, el litus i tota la resta han arribat a aquesta conclussió després de patir les meves insistents demandes d'afecte i abracitos durant més de sis mesos.
Doncs des d'aquí us dic que... JA NO SERÉ MÉS UNA PESADA!
que sí, que sí, que no em creieu que ja ho sé que no em teniu cap confiança però ja s'ho trobareu.
Seràn les deu de la nit d'un diumenge i direu... 'com és que la banessa no m'ha trucat en tot el cap de setmana?'
I dimecres al matí us despertareu com sempre, ara que ja se us ha acostumat el cos, esperant el missatge desesperat de les 6 del matí i ep... no el trobareu! i us posareu a dormir però amb aquella sensació de dir que òndia és que falta algo aquí.
I el tercer cop que ens veiem i jo no hagi plorat gens direu "però què li passa a la banessa? de què va aquesta tia ara?" I jo us diré, "Doncs mira tio, ara vaig de que ja no sóc plasta." I no entendreu res.
Ja no seré més pesada. Per que ara seré profe. I les profes no en són de pesades... són autoritàries. I tenen guix i una llibreta d'avaluació i posen exàmens als alumnes.
I manen molt.
