la sardina mira para arriba.
está optimista-
31.10.07
30.10.07
filibustera
Esta mañana les he contado a mis alumnos de ESO una historia sobre la primera cucaracha que vi en mi piso de balmes y de como le di muerte.
serafiiiiii
La iconografía cristiana representa a los Serafines como seres alados como todos los ángeles, pero éstos tienen la peculiaridad de poseer tres pares de alas. Según el cristianismo, los Serafines son los seres más bellos del universo, y a eso se debe que su primer par de alas tape su rostro, pues solo Dios tiene derecho a contemplar tanta belleza. Con el segundo par de alas vuelan y el tercero cubre sus pies, pues simbolizan así la eterna humildad y amor debido solo a Dios.
Serafins... una mica psicòpates. Obsessius, ardents, vigilants, associats a serps... serps flamejants, serps sense escames amb les ales plenes d'ulls i les mans amb l'ull tipus cirurgià... . El romànic els converteix en una figura una mica demònica en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, en éssers animalitzats, sempre al costat d'ISaías, però també aprop de gossos i de ulls, ulls, ulls que ho veuen tot.
Serafins... una mica psicòpates. Obsessius, ardents, vigilants, associats a serps... serps flamejants, serps sense escames amb les ales plenes d'ulls i les mans amb l'ull tipus cirurgià... . El romànic els converteix en una figura una mica demònica en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, en éssers animalitzats, sempre al costat d'ISaías, però també aprop de gossos i de ulls, ulls, ulls que ho veuen tot.
29.10.07
La Rosada, d'Adrià Gual
ahir vaig anar al MNAC a buscar dibuixos de Serafí i el profeta, però al final vaig passar i em vaig dedicar a mirar les dones feres i mandrosas de Casas i Gual.
Vaig veure coses precioses
i de tenebroses com aquesta
i vaig llegir això a La Rosada d'Adrià Gual.
Quan la nit fa pas al jorn
jo las he vistas
de las planas al entorn
volejant tristas
Son las fillas de la nit
qu'omplenades de neguit
se'n despedeixen
y ab l'huniteig de llurs plors
rebifan arbres y flors
y s'esfumeixen
mes tart fan un suspir d'enamorada
y ve la marinada
Tot plegat em va fer sentir com un membre de la intelligentsia
Vaig veure coses precioses
i de tenebroses com aquesta
i vaig llegir això a La Rosada d'Adrià Gual.
Quan la nit fa pas al jorn
jo las he vistas
de las planas al entorn
volejant tristas
Son las fillas de la nit
qu'omplenades de neguit
se'n despedeixen
y ab l'huniteig de llurs plors
rebifan arbres y flors
y s'esfumeixen
mes tart fan un suspir d'enamorada
y ve la marinada
Tot plegat em va fer sentir com un membre de la intelligentsia
ja sóc aquí
Doncs sí, ja he tornat.
Ara m'han tornat les ganes de fer blog.
i començem amb teca de la bona...
la Byatt comentant sobre la sylvia plath...
hilarant.
Byatt knew Ted Hughes and Sylvia Plath there, and has a typically opinionated view of Plath: "I'm automatically on his side about Sylvia Plath. When I knew her, it was during her most writing-for-Mademoiselle-ish days, and she had bobby socks and totally artificial bright red lips and totally artificial bright blond hair, and I remember her as a made-up creature with no central reality to her at all, always uttering advice like a woman's magazine advice column. She wrote beautiful words, but there wasn't anybody inside there. I'm sure he behaved very badly, but I regard it as automatic that anyone married to Sylvia Plath would have to find someone else in the end, because I don't think she was a complete person -- you can see that in the letters home. She is a major poet . . . don't get me wrong, but I didn't know she could write like she could write. She didn't show any sign of that at Cambridge. She just seemed silly." For Byatt, it's amusing that crusading feminists should want to claim Plath as one of them.
Ara m'han tornat les ganes de fer blog.
i començem amb teca de la bona...
la Byatt comentant sobre la sylvia plath...
hilarant.
Byatt knew Ted Hughes and Sylvia Plath there, and has a typically opinionated view of Plath: "I'm automatically on his side about Sylvia Plath. When I knew her, it was during her most writing-for-Mademoiselle-ish days, and she had bobby socks and totally artificial bright red lips and totally artificial bright blond hair, and I remember her as a made-up creature with no central reality to her at all, always uttering advice like a woman's magazine advice column. She wrote beautiful words, but there wasn't anybody inside there. I'm sure he behaved very badly, but I regard it as automatic that anyone married to Sylvia Plath would have to find someone else in the end, because I don't think she was a complete person -- you can see that in the letters home. She is a major poet . . . don't get me wrong, but I didn't know she could write like she could write. She didn't show any sign of that at Cambridge. She just seemed silly." For Byatt, it's amusing that crusading feminists should want to claim Plath as one of them.
2.8.07
1.8.07
Constantinopla - PART 1
Giròvags, hammams i postes de sol... prepareu-vos que ja venim!!!
Què ens hi espera a la ciutat-pont? què hi veurem? Skyline de pits enormes -abovedados- i punxes com sabres, pistatxos, calor, pols i l'alexander hacke? ah.... no se sap, no se sap.
Con frecuencia, la anemia es un síntoma de una enfermedad más que una enfermedad en sí misma
La anemia es un trastorno frecuente de la sangre que ocurre cuando la cantidad de glóbulos rojos es menor que lo normal, o cuando la concentración de hemoglobina en sangre es baja.
Hemoglobina - elemento de la sangre cuya función es distribuir el oxígeno desde los pulmones hacia los tejidos del cuerpo.
Hematocrito - medición del porcentaje de glóbulos rojos que se encuentran en un volumen específico de sangre.
Con frecuencia, la anemia es un síntoma de una enfermedad más que una enfermedad en sí misma y, en general, se desarrolla debido a la presencia de uno de estos factores:
Pérdida excesiva de sangre o hemorragia
Producción insuficiente de glóbulos rojos
Destrucción excesiva de glóbulos rojos
Disminución de la producción y excesiva destrucción de glóbulos rojos
La causa varía con el tipo de anemia. Las causas potenciales incluyen pérdida de sangre, dieta deficiente, muchas enfermedades, reacción a medicamentos y diversos problemas con la médula ósea donde se producen las células sanguíneas. La anemia ferropénica es la más común en las mujeres que tienen períodos menstruales con flujo abundante.
Los factores de riesgo incluyen períodos menstruales abundantes, embarazo, edad avanzada y enfermedades que causan anemia.
Síntomas
Los posibles síntomas abarcan:
Fatiga
Dolor de pecho
Dificultad para respirar
Signos y exámenes
El médico realiza un examen físico en el que busca la presencia de tez pálida y frecuencia cardíaca rápida.
La anemia se puede confirmar por medio de un conteo de glóbulos rojos o el nivel de hemoglobina. Otras pruebas dependen del tipo de anemia.
Tratamiento
El tratamiento se debe orientar hacia la causa de la anemia. En algunos casos, las transfusiones de sangre y uso del medicamento eritropoyetina la corregirán.
Complicaciones
La anemia severa puede causar niveles bajos de oxígeno en órganos vitales, como el corazón, y puede llevar a que se presente un ataque cardíaco.
20.6.07
15.6.07
8.6.07
make yourself at home
la merda ens devora... necessitem reforços.
SANITARIOOOOOOOOO!
MEDIIIIIIIIIIIIC!!!
31.5.07
les visceres de victor catala
Corro cap a... la mola... i... mare meva!...
Quin xerric que va fer!... Com... una coca!...
I encara, llençà un crit!... Un crit!...
VULL VICTOR CATALÀ PER UN TUBO!!! VISCERES!! ESCRIPTURA VISCERAL!! SANG I FETGE!!
Llegeixo al diari que l'any passat per auqestes dates passava a net les notes del curs del CDL que havia fet al Q1 del curs 2006-2007. El vaig disfrutar moltíssim. Cada minut que vaig passar-hi el vaig viure com un cop d'estat que sacsejava l'ordre preestablert en el meu cervellet pedant. El darrer dia vam sentir dues conferències, una d'elles parlava de l'adorada Caterina Albert.
Avui que trio les assignatures de l'any que ve, em miro el programa de filologia catalana amb una mica d'ànsia. Però no pot ser! que ja tinc prou feina... així que agafaré a la biblio l'estudi de la Francesca Bartrina... potser amb això em faré passar la gana.
Tinc molta pena, trobo a faltar la univeristat moltíssim. Tinc la impressió que una part de mi ha renunciat de manera definitiva a dedicar-s'hi del tot (visceres, sang i fetge). Tinc la impressió que aquesta part de mi no ha avisat a l'ALTRA part de mi que per algun motiu encara es creu que pot acabar dedicant la vida a l'investigació erudita. Doppelgänger.
Quin xerric que va fer!... Com... una coca!...
I encara, llençà un crit!... Un crit!...
VULL VICTOR CATALÀ PER UN TUBO!!! VISCERES!! ESCRIPTURA VISCERAL!! SANG I FETGE!!
Llegeixo al diari que l'any passat per auqestes dates passava a net les notes del curs del CDL que havia fet al Q1 del curs 2006-2007. El vaig disfrutar moltíssim. Cada minut que vaig passar-hi el vaig viure com un cop d'estat que sacsejava l'ordre preestablert en el meu cervellet pedant. El darrer dia vam sentir dues conferències, una d'elles parlava de l'adorada Caterina Albert.
Avui que trio les assignatures de l'any que ve, em miro el programa de filologia catalana amb una mica d'ànsia. Però no pot ser! que ja tinc prou feina... així que agafaré a la biblio l'estudi de la Francesca Bartrina... potser amb això em faré passar la gana.
Tinc molta pena, trobo a faltar la univeristat moltíssim. Tinc la impressió que una part de mi ha renunciat de manera definitiva a dedicar-s'hi del tot (visceres, sang i fetge). Tinc la impressió que aquesta part de mi no ha avisat a l'ALTRA part de mi que per algun motiu encara es creu que pot acabar dedicant la vida a l'investigació erudita. Doppelgänger.
havia de passar...
... algun dia o altre - avui li he vist el cul al pau. Ha sigut un error. Ho juro. He obert la porta del bany i ell sortia de la dutxa o es rentava les dents en pilotes (?) o feia pipí o no sé què.
El té petit i rodonet.
28.5.07
Catàleg d'idees desesperades
IDEA DESESPERADA NUM. 3:
SER UNA IGNORANT. TANT IGNORANT QUE NO M'ADONI QUE EN SÓC D'IGNORANT.
24.5.07
23.5.07
catàleg d'idees desesperades
He llegit això:
"Sabe que las ideas tienen un peligro, el peligro del razonamiento excesivo y que las ideas desesperadas son las más bellas (...) como el monarquismo de Chateaubriand, el esteticismo de Proust."
i he decidit fer un recull de tot d'idees desesperades que em ronden pel cap. Van en majúscules per que són desesperades.
IDEA DESESPERADA NÚMERO 1:
FASCINA'T PER MI, SI US PLAU, T'HO PREGO. QUEDA'T FASCINAT AMB MI.
(foto de pavo real. serà por algu)
22.5.07
17.5.07
13.5.07
deliri
Des de fa cosa d'unes setmanes em sento corpresa per un mal mesquí que s'ha apoderat de les meves hores de vigilia i dels minuts morts que passo esperant a que arribi el metro... sóc allò que no havia sigut mai fins ara. Tinc tots aquells deliris que creia que no tindria mai.
De totes maneres, el deliri segueix l'estrucgtura habitual el que em dona molta pau i em permet dominar la situació en la mesura del possible.
Habitualment el meu loop consisteix en una vessant creativa de l'espiral obsessiva- és a dir:
1) un tema m'obsessiona. Diguem-li tema X.
2)però enlloc de donar-hi voltes de manera repetitivament compulsiva -> imagino mil seqüències i derivacions totalment fóra de lloc i relacionades només de manera nominal amb el tema X.
3) el resultat és un caos mental embussat que rebenta graciosament passades entre 24 i 36 hores.
4) durant aquest període de frenesí creatiu-nerviós-obsessiu passant les següents coses:
a- compro coses (llibres, plàtans, calcetes, regalets...)
b- tinc somnis freaks
c- truco a qui no he de trucar
d- no menjo
e- atabalo molt
5) L'embús es desfà, com ja he dit, de manera natural tot i que mai de la mateixa manera.
a- de vegades es desfà amb una gran migranya /cefalea nerviosa/ i una bona gumitada
b- de vegades es desfà amb mimitos i plorera i més mimitos
c- de vegades es desfà amb una crisi de nervis
El més important però és que sempre es desfà.
Com la xocolata.
to sir, with love
Engineer Mark Thackeray arrives to teach a totally undisciplined class at an East End school. Still hoping for a good engineering job, he's hopeful that he won't be there long. He starts implementing his own brand of classroom discipline: forcing the pupils to treat each other with respect. Inevitably he begins getting involved in the students' personal lives, and must avoid the advances of an amorous student while winning over the class tough. What will he decide when the engineering job comes through?
Aquesta setmana m'he sentit una mica com el Sidney Poitier a aquesta peli.
2.5.07
20.4.07
que ve sant jordi!
ja sé quin serà el meu auto-regal de sant jordi aquest any... ha sortit el segon volum de les històries inèdites del nicolas petit.
l'any passat em vaig comprar... què em vaig comprar? no m'enrecordo... l'anterior em vaig comprar la maría zambrano i aquest últim... òndia no m'enrecordo.
bueno, aquest any em compraré això:
l'any passat em vaig comprar... què em vaig comprar? no m'enrecordo... l'anterior em vaig comprar la maría zambrano i aquest últim... òndia no m'enrecordo.
bueno, aquest any em compraré això:
EA
Fa uns mesos esmorzaba KALLES Kaviar cada dia. Un deliride sucedani de caviar de salmó en un tub que smebla de pasta de dents importat de Malmö i que he hagut d'abandonar des que em vaig treure l'adicció a IKEA tan bèstia que tenia (el super del mega-ikea era l'únic lloc on trobava kalles a tot barcelona).
Ara, una mica per necessitat, una mica per les circumstàncies de la vida, el meu esmorzar és més francès... cada dematí esmorzo pa de motlle del PAUL amb mantega catalana i mermelada del StDalfour (maduixes, gerds o préssec) i un cafè fastigós del marcilla per que no tinc cafetera com cal.
Ara mateix estic fent com l'Alceste del Petit Nicolas. Tacant el teclat del meu flatmate de confitura mentres corregeixo exercicis d'anglès pre-intermediate en pijama.
VIVA MI VIDA.
STAY HUNGRY!! STAY FOOLISH!!!
encara que facis una cara com aquesta... tu també pots! fes cas al steve jobs i KEEP MOVING! DON'T SETTLE!!
heu de mirar tots el video del steve jobs a stanford. GALLINA DE PIEL!
16.4.07
.jpg)
13.4.07
"Habit a second nature! Habit is ten times nature," the Duke of Wellington is said to have exclaimed;
WILLIAM JAMES, qué hombre...
In action grown habitual, what instigates each new muscular contraction to take place in its appointed order is not a thought or a perception, but the sensation occasioned by the muscular contraction just finished. A strictly voluntary act has to be guided by idea, perception, and volition, throughout its whole course. In an habitual action, mere sensation is a sufficient guide, and the upper [p.116] regions of brain and mind are set comparatively free. A diagram will make the matter clear:
Let A, B, C, D, E, F, G represent an habitual chain of muscular contractions, and let a, b, c, d, e, f stand for the respective sensations which these contractions excite in us when they are successively performed. Such sensations will usually be of the muscles, skin, or joints of the parts moved, but they may also be effects of the movement upon the eye or the ear. Through them, and through them alone, we are made aware whether the contraction has or has not occurred. When the series, A, B, C, D, E, F, G, is being learned, each of these sensations becomes the object of a separate perception by the mind. By it we test each movement, to see if it be right before advancing to the next. We hesitate, compare, choose, revoke, reject, etc., by intellectual means; and the order by which the next movement is discharged is an express order from the ideational centres after this deliberation has been gone through.
In habitual action, on the contrary, the only impulse which the centres of idea or perception need send down is the initial impulse, the command to start. This is represented in the diagram by V; it may be a thought of the first movement or of the last result, or a mere perception of some of the habitual conditions of the chain, the presence, e.g., of the keyboard near the hand. In the present case, no sooner has the conscious thought or volition instigated movement A, than A, through the sensation a of its own occurrence, awakens B reflexly; B then excites C through b, and so on till the chain is ended when the intellect generally takes cognizance of the final result. The process, in fact, resembles the passage of a wave of 'peristaltic' motion [p.117] down the bowels. The intellectual perception at the end is indicated in the diagram by the effect of G being represented, at G', in the ideational centres above the merely sensational line. The sensational impressions, a, b, c, d, e, f, are all supposed to have their seat below the ideational lines. That our ideational centres, if involved at all by a, b, c, d, e, f, are involved in a minimal degree, is shown by the fact that the attention may be wholly absorbed elsewhere. We may say our prayers, or repeat the alphabet, with our attention far away.
9.4.07
la casa del alain de botton
(quin goig que fa, no trobeu?)
'essays in love' --- estic susceptible aquests dies. més cursi.
because thoght implies judgremnt and because we are all paranoid enough to take judgement to be negative is constitutionally suspect in the bedroom
de totes maneres, segueixo concentrant-me força quan toca... els thoughts els deixo pel post. com la gent sana.
29.3.07
28.3.07
fora de sobre
"No, no, this is going too far. We must exclude someone from our gathering, or we shall be left with nothing.", li diu un missioner als quatre que l'escolten a 'Passage to India' quan li demanen si cal excloure a algú o a tothom? Cal incloure'ns a tots o més val deixar-ho estar i anar al nostre rotllo? -una metàfora fàcil de la situació de l'india ara i sempre -castes, anglesos, microsoft...-
Jo ja fa dies que em vaig decidir pel 'Tot és de tots' (cap als vuit anys, celebrant el primer Domund al cole) i d'ençà que miro de dominar els meus instints més íntims. Em reafirmo en el meu projecte ara que se'm fa tan difícil per que en quedi constància.
19.3.07
a jugar
Amb els meus alumnes petitets estem preparant una obra de teatre. Es diu 'Fart-zen' i els fa petar de riure...
diu així:
la Steph és una mica així de look :
diu així:
STEPH
Oh, I'm so sorry. I didn't realize you were in the middle of a session. I'll come back.
MASTER
No, please enter. All are welcome here.
STEPH
Hello, I'm Stephanie Miller.
(Pulls out a business card and gives it to the MASTER. STEPH turns and looks at PUPILS. MASTER tosses card carelessly)
I was referred here by my doctor. She says I've got way too much stress in my life and she prescribed some relaxation exercises. Your Fart-Zen school comes highly recommended for it's success in relieving all kinds of stress and anxiety disorders.
(STEPH has been pacing nervously. MASTER stops her)
MASTER
It is said "far-zen".
la Steph és una mica així de look :
14.3.07
5.3.07
23!
avui és el birthday de la sister núria!!!
la sister es posa molt nerviosa. ha viscut una experiència inspiradora i s'ha mort dels nervis... és normal... és que encara és molt sister. tingueu tots paciència... que de seguida deixarà d'estar nerviosa i estarà normal (és a dir, nerviosa, però menys).
2.3.07
1.3.07
cal fer una de mica de folloneta
cal fer una mica de furgo i de viatge i de carretera de vegades. Encara que sigui per mantenir el nord al seu lloc i no perdre'l de vista.
m'agrada aquesta casa, me n'he de comprar una diuen los Àntonia Font
28.2.07
es una que es TAN teacher
tenia tanto sueño que me puse a dormir a dintre del gorro de llana vermella.
Doncs han passat molts dies ja.
Vidal se ha ido a casa y yo casi no le he visto (esto es una disculpa).
Me he comprado una aspiradora y le hemos cambiado la cara al piso añadiendole una barra a la cocina y unos cuadros y cambiandolo todo de sitio para que parezca menos de pobre, menos de gente sin recursos, menos de persona abandonada en la vida.
y eso.
está guanchi.
19.2.07
El clàssic de l'Aramburu "voy por la vida perdiendo trenes y cogiendo resfriados" es el motto del que queda d'hivern aquí a casa meva. A Ciudad Real n'hi ha que estàn eufòrics, n'hi ha que beuen cada nit com si fós l'última i n'hi ha que es moquen amb la màniga del jersei. Qui és qui?
Les parets de l'habitació són tan grogues que els he agafat mania i m'he proposat de pintar-les quan torni la setmana vinent.
De moment avui m'estreno com a teacher i he fet un course syllabus que fa molt de goig i em fa estar molt segura. Focalitzaré tot el meu amor maternal en aquests executius de tratjo barat i corbates mal anusades per superar la pèrdua i viure el dol amb dignitat. Si no me'n surto em compraré un peixet com el de la foto o un tutter.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
