29.4.08

Ms. Speak Menot.

Com si ho haguéssin fet només per mi… El primer New Yorker que m’arriba a la bústia porta un conte xinès del Jonathan Franzen i 10 pàgines d’aventura àrtica i Amundsen a punta pala. Ja era mitjanit i encara llegia aferrada al full de 70gr més exquisit del món.

Molt entretingut el Talk of the Town de la setmana amb un comentari sobre paraules higièniques - la Hillary being misspoken. Llegiu...





"Along with its various derivatives, “misspeak” has become one of the signature verbal workhorses of this interminable political season, right up there with “narrative,” “Day One,” and “hope.” It carries the suggestion that, while the politician’s perfectly functioning brain has dispatched the correct signals, the mouth has somehow received and transmitted them in altered form. “Misspeak” is a powerful word, a magical word. It is a word that is apparently thought capable, in its contemporary political usage, of isolating a palpable, possibly toxic untruth, sealing it up in an airtight bag, and disposing of it harmlessly.

Such a feat of modern hygiene is impressive in a word of such ancient origins. The Oxford English Dictionary finds it in Chaucer (“I me repente / If I mis spak”), but the hoary examples involve meanings that are either obsolete (to calumniate) or irrelevant to the present case (to mispronounce or speak incorrectly, a specialty of George W. “Misunderestimated” Bush). The last item in Oxford’s half-column entry, however, gets us where Senators Clinton and McCain want us to go:


3.b. refl. To fail to convey the meaning one intends by one’s words.

This use of “misspeak” is of American origin. Oxford’s first example (“I believe he misspoke himself”) is drawn from, aptly, the Congressional Record, 1894; its second (“The President misspoke himself”) is from Richard Nixon’s iconic press secretary, Ron Zeigler, in 1973, annus mirabilis of the Classical period of American misspeaking."

28.4.08

work or non-work




Ahir l'Ania i jo vam fer la xocolata dels diumenges. És una d'aquelles trobades habituals com el pato laqueado del Gerard i la Núria, la pizza del dimarts o el japo del Milo i el Manu.
Ara estic mirant d'instaurar un tres-bandes setmanal amb els cool ones, però se m'encostipen i tenen muquitus.

Tot plegat, per explicar-vos que amb la Polandia vam parlar de si agafariem la feina del Fainé (President de La Caixa) si ens l'oférissin. Ella va dir que no, que de cap manera.
Jo em vaig quedar rumiant... i no és per ambició ni per cobdícia que em vaig quedar pensativa. És per que sóc una mica lenta per aquestes coses.

Vam començar a parlar de les feines on no ens veiem treballant i em vaig sorprendre a mi mateixa dient que no volia treballar en un lloc on la política fós la que marqués el ritme del treball diari. (Anda que...)

I valtros, quina feina ben pagada engegarieu a rodar? On no treballarieu mai?

26.4.08

wonder woman

Jo no sé escriure si no rossego res. Com que no fumo, menjo porqueries.

Va per èpoques.

La pitjor va ser quan menjava shocko-bons. N’era addicta. Fins i tot trucava al Manu per que me’n portés del Apu quan tornava de treballar. Me’n fotia un paquet per article periodístic i dos per capítol de novel.la.

Després me va agafar per los palitos de Quelis. Però te deixaven la boca com una espardenya.

Lo més clàssic han estat les xuxes. Sempre n’he menjat moltes treballant.

Als 12 anys me van haver d’empastar sis dents.





Avui m’he menjat un paquet de spaghetti de maduixa picants haribo, un paquet de dunettes, una bossa d’avellanes de Reus i m’he begut quatre cafès lavazza amb llet i un batut de plàtan i maduixes.

He escrit un article de 15000 car., un capítol sencer de tres fulls i he traduït dues pàgines del llibre del J.

Mal de panxa = CREACIÓ

25.4.08

la vida és pop i amor

La cierritis és un síndrome que afecta a tots els que escrivim per publicar. Ens agafa a última hora, no se sap ben bé pourquoi (n'hi ha que diuen que és per que esperem el moment propici per assolir el cim creatiu... la inspiració de l'últim minut.)

En general la cierritis la reconeixem per que té uns símptomes molt espectaculars: passejos fora d'hora, rentadores a tota pastilla, obrir el correu spam... Inclou tot el que fem per evitar acabar la feina pendent, tot de coses que no faríem si no estiguéssim esquivant el que toca.

Jo, per exemple, la cierritis me la reconec per que m'agafa per donar tombs pel pis amunt i avall, amunt i avall. També tinc molt costum d'endreçar per rumiar en comes i punts i frases fetes. Avui m'he posat a endreçar en calcetes (una altra mala costum, anat mig nua per casa) i he trobat un quadern del diari de la boda del Vianney M. al any 2000.

He passat la tarda llegint-lo i revivint la festa a la casa al Midi i lo bé que ens ho vam passar tota la colla de la twee-net. És una època molt ingènua i, per tant, plena de decepcions però tot i això van ser dies de grans somriures i nits eufòriques. Mentre llegia he escoltat aquesta cançó en el repeat.



Sanpedro sempre m'han semblat superbs i aquesta cançó és una 'divina història en paral·lel'.

Searching for a good place to land



Tot el que he après:
Un moll no és estable.
El futur és mal·leable.

22.4.08

la fórmula de la adicción




una palabra amable +
una palabra fría +
un gesto amable +
un gesto frío
=
adicción emocional

21.4.08

race

Ayer le pasé el inicio de mi nueva novela a un amigo.
(OJO! En las próximas semanas dos amigos más -Carme y Milo, vamos- recibirán un emailecito con el primer capítulo.)

El feedback de ayer fue muy positivo y me ayudó a comprender algo de mi verbo que me pareció muy interesante. Me sirvió también para encontrar una nueva vía a un problema de narración que me tenía encallada como una ballena en el Thames.



Necesito por lo menos un par de meses de escritura non-stop para poder terminarla y me pregunto de dónde sacaré el tiempo.

Tal y como yo lo veo, esto de escribir ha acabado por convertirse en una apuesta. Es un derby, son caballos y galgos... ¿Tengo que apostar definitivamente por mi caballo favorito (escribir) o por el que todos consideran ganador?

Permítanme seguir con mi metáfora hasta el final, por favor. El caballo ganador (carrera diplomática) es muy elegante y poderoso pero... ¿y si el favorito es el más listo?

20.4.08

Faking disinterest




Se cuenta en los bares que lo mejor que puede hacerse para llamar la atención de alguien es dejar de pensar en esa persona, ‘que parezca que no te importa.’

¿Sabe alguien cómo hacer tal cosa? ¿Sabemos disimular tanto nuestros sentimientos como para que ese ‘que parezca que’ no se convierta en un espacio en blanco que le de a ‘no te importa’ un impulso casi grosero?

Ocurre que cuando dejamos de pensar en alguien a quien hemos prestado mucha atención éste nota la ausencia de nuestros ojos fijos. Y es entonces cuando se nos reclama. A veces de forma sutil. basta con un gesto, un hola, para devolvernos al espacio que ocupamos originalmente, recolocarnos en nuestros puestos y disponernos de nuevo a observar al otro con gran concentración.

Puede que algunos sepan como llevar este juego de tira y afloja mejor que otros. Puede que la carrera sea atractiva para ellos, aunque es fatigosa y abrumadora para la mayoría. Puede que sí. Pero mi certeza no es esa. Mi verdad es más frágil.

Señores,
éstas son mis manos
.

18.4.08

MIXEJA'M

La Carme m'ha recomanat MuxTape!



L'últim recopilatori caseru que vaig fer va ser pel Milo ara fa... dos anys? Era un mix de temes que induien a la calma. L'objectiu era combatre l'insomni del Ladrador. No vaig acabar de saber mai si funcionava però recordo que va ser bonic de fer.

Amb Muxtape tornem una mica als orígens. Jo, com tots, era una gran aficionada a gravar mixtapes. En feia moltes pel David, pel Carlos G. Alguna en devia fer pel Ximeno, per la Mariluz i per tots els amics de Reus. Ara, que ja no cal gravar per descobrir a algú un grup (n'hi ha prou amb un link al seu myspace), sembla que tornar enrere al 't'he fet una cinta' té un flair nostàlgic que ens fa sentir bé.

Antologies personalitzades.

17.4.08



Sovint malinterpretem els senyals que ens fan arribar els que ens envolten. Passa sobretot quan tens unes certes expectatives de llegir quelcom en particular i et poses a buscar proves que justifiquin les teves teories conspiratories.

Em pregunto fins on arriba el judici que fem dels que ens envolten i si estem preparats per deixar que ens sorprenguin. Si tenim la capacitat de llegir històries noves en el que ens semblava aparentment un conte popular.

Si som capaços de rellegir a la gent.

16.4.08

Famous last (but one) words



Hoy me han dicho que estoy 'entre la potranquilla desbocada y la frágil mariposilla'

pets per merda



ha costat
però ja ha arribat
en el format
més inesperat


El disc de Death Cab for Cutie (meravellós, com més s'escolta més bó és) ja sona a casa... al mini disc.
La còpia watermarked que ens van fer arribar no es podia reproduir en cap equip de música que pogués desxifrar arxius en MP3... meaning que no es sentia enlloc més que a la mini-cadena viejuna del manu. L'hem passat a un mini-disc en plan desesperat i se sent fatal però tira-li milles.

Tot plegat em porta a reflexionar en plan fugaç sobre lo del mini-disc de finals dels noranta (tots se'n vam comprar un 'per gravar les entrevistes'). Trobo que va ser una mica com canviar pets (cassettes) per merda.


Sponsorship

Accepto propostes de patrocini-



Com a contraprestacions ofereixo:
1. Apareixerà el vostre nom al Donor's Recognition Wall de la meva nevera.
2. Us faré abracedetes gratis.
3. Tracte VIP.

15.4.08

fire crackers

Deu ser nadal per que tot ho veig vermell... les sabates, els números de la línia oberta, les galtes del 'diosh', les portades dels llibres, les dels discos, els genolls pelats i la meva orella de tant d'aguantar el telèfon amb el coll fent així com si fós mig torta.



Pues venga, sí és nadal és nadal tu. Total, ja l'he celebrat dos cops aquest any. Una més no ve d'aquí.

Au, God Jul!

call me YOLKO!



L'humor musical és una basura però a mi em fa risa.

give me rain



Gairebé totes les ciutats on m'he sentit còmoda són plujoses. Barcelona és la única que s'escapa de la llista i m'imagino que això deu tenir algun significat ocult que se m'escapa.
A les ciutats on hi plou molt, tothom fa olor d'humit i la gent cau pel carrer. Si a sobre ets una mica sapastre passes més temps acaronant l'asfalt que a dues potes.
També passa que si plou sense parar, els baixos dels pantalons es fan malbé i et passes el dia assecant la roba.
Però... ah... això potser no us ho penseu... però als llocs on plou hi ha les millors cafeteries del món!! I si tu vius per passar-te el dia llegint el diari i fent 'surrp, surrp', llavors, noi, llavors ets al cel!

14.4.08

i'm falling... falling in love

La febre asiàtica (groga?) justifica l'aparença del 'munt de terra' a dia d'avui.

El 'munt de terra', per aquells que no ho sabeu, és un raconet entre l'armari i el llit on s'hi acumulen els llibres que estic llegint o planejo llegir durant el mes.
En aquest moment inclou uns deu volums i sis d'ells tracten temes 'asiàtics'. Cal doncs, com deia, justificació. No, no és una invasió sino-nipona. És que n'estic enamorada.

M'agradaria passar-li aquest a l'Ania Forgotten Wars, de Christopher Bayly i Tim Harper.



Post-colonialisme, sí, però amb poca palla i molt de gra. És de lectura agradable i no t'aturmenta amb els excessos del colonialisme. Només te'ls explica. Lo torment lo poses tu si vols.


Notabílississim és Dogs and Demons, del Alex Kerr.



Aquest últim està en ple procés de digestió i, de moment, és el més inteligent i valent de tots.
Aquí en teniu una mica d'informació:

How did one of the world's greatest and most ancient civilizations reach the state of economic, cultural and environmental decline that defines it today? Why, through decades of spectacular economic progress, did nobody comment on the terrifying price paid by ordinary Japanese? Now economically devastated, shunned by foreign tourists and regularly voted by visiting businessmen as one of the world's least appetizing destinations, Japan must now wake up to the 'state-sponsored vandalism' that has crushed families into tiny flats, bulldozed and cemented over the banks of most of the country's rivers and destroyed its historic towns.

11.4.08

Crespó negre

El Davide ens va explicar una història magnífica fa unes setmanes.
Va parlar-nos de Crespi D'Adda i de la seva gran avinguda.



La cosa va així: un senyor té diners i una fàbrica. Construeix una colònia i hi fa viure als treballadors. La comunitat s'organitza al voltant d'una gran avinguda on s'hi apleguen tots els edificis importants del poble. Si agafes l'avinguda et trobes per aquest ordre la maternitat, l'escola, l'escola d'oficis, la fàbrica, l'asilu i el cementiri al final - mirant-te fixament des que ets un nadó. Tots compartim el camí que ens porta a la mort, ve a dir.

I'm free... free Falling



- Dos metros cuarenta. - certifican mis 'compañeros' (Si son dignos de tal nombre... ¡Patanes!)

El hall exhibe hasta el próximo lunes mi marca récord. Una rallada, casi una autopista, que dejé en el parquet al caerme de bruces contra el suelo. Se trata, de nuevo, de una caída libre. Es decir, sin obstáculo alguno que entorpeciera mi trayectoria. Tan sólo yo y mis circunstancias.

Fa pupa.

10.4.08

"You're nothing but a pack of cards!"


L'Alice s'emprenya i tira les cartes a terra.

Cada cop que rellegeixo al Carroll em sembla un llibre diferent.

El minúsculo NANO

Nano a Reus vol dir xiquet.





El que vol dir Nano en indi ho expliquen (entre d'altres coses) al dossier de La Vanguardia INDIA. Au, neulu a buscar.

4.4.08

No descarregueu el de DCFC, companys




En els àmbits institucionals és molt típic fer acudits del tipus 'Paga'm el café o et cessaré!' o 'T'hem ascendit a pringat, l'informe s'ha de repetir'.


Així doncs:

He estat cessada del meu càrrec com a Dona-que-no-pirateja.

Ara hauré de fer oposicions a Dona-a-qui-no-prenen-el-pèl-els-pirates-d'internet

Acompanyo el post d'una imatge amb la que em sento molt identificada quan faig el pringat o quan vaig a La Caixa.

3.4.08

forecast

As overwhelming as certain details might seem initially, you need a new base of operations. You also need a better foundation to build a life upon. Instead of waiting for someone to blow your house down, take a proactive stance and make other arrangements


y eso.

Casa de Queso, como decían Aventuras de Kirlian.

2.4.08

POC A POC, Banessa



He de ser una tortuguilla "lenta pero segura".