Va per èpoques.
La pitjor va ser quan menjava shocko-bons. N’era addicta. Fins i tot trucava al Manu per que me’n portés del Apu quan tornava de treballar. Me’n fotia un paquet per article periodístic i dos per capítol de novel.la.
Després me va agafar per los palitos de Quelis. Però te deixaven la boca com una espardenya.
Lo més clàssic han estat les xuxes. Sempre n’he menjat moltes treballant.
Als 12 anys me van haver d’empastar sis dents.
Avui m’he menjat un paquet de spaghetti de maduixa picants haribo, un paquet de dunettes, una bossa d’avellanes de Reus i m’he begut quatre cafès lavazza amb llet i un batut de plàtan i maduixes.
He escrit un article de 15000 car., un capítol sencer de tres fulls i he traduït dues pàgines del llibre del J.
Mal de panxa = CREACIÓ
