ha costat
però ja ha arribat
en el format
més inesperat
El disc de Death Cab for Cutie (meravellós, com més s'escolta més bó és) ja sona a casa... al mini disc.
La còpia watermarked que ens van fer arribar no es podia reproduir en cap equip de música que pogués desxifrar arxius en MP3... meaning que no es sentia enlloc més que a la mini-cadena viejuna del manu. L'hem passat a un mini-disc en plan desesperat i se sent fatal però tira-li milles.
Tot plegat em porta a reflexionar en plan fugaç sobre lo del mini-disc de finals dels noranta (tots se'n vam comprar un 'per gravar les entrevistes'). Trobo que va ser una mica com canviar pets (cassettes) per merda.
