la vida és pop i amor

La cierritis és un síndrome que afecta a tots els que escrivim per publicar. Ens agafa a última hora, no se sap ben bé pourquoi (n'hi ha que diuen que és per que esperem el moment propici per assolir el cim creatiu... la inspiració de l'últim minut.)

En general la cierritis la reconeixem per que té uns símptomes molt espectaculars: passejos fora d'hora, rentadores a tota pastilla, obrir el correu spam... Inclou tot el que fem per evitar acabar la feina pendent, tot de coses que no faríem si no estiguéssim esquivant el que toca.

Jo, per exemple, la cierritis me la reconec per que m'agafa per donar tombs pel pis amunt i avall, amunt i avall. També tinc molt costum d'endreçar per rumiar en comes i punts i frases fetes. Avui m'he posat a endreçar en calcetes (una altra mala costum, anat mig nua per casa) i he trobat un quadern del diari de la boda del Vianney M. al any 2000.

He passat la tarda llegint-lo i revivint la festa a la casa al Midi i lo bé que ens ho vam passar tota la colla de la twee-net. És una època molt ingènua i, per tant, plena de decepcions però tot i això van ser dies de grans somriures i nits eufòriques. Mentre llegia he escoltat aquesta cançó en el repeat.



Sanpedro sempre m'han semblat superbs i aquesta cançó és una 'divina història en paral·lel'.