Doncs és evident que m'ha costat una mica posar-me a actualitzar el blog... la meva única excusa és que visc tantes coses i tan extranyes i intenses totes elles, que tot i que de vegades m'enganxo pensant coses com 'això ho podria explicar així o aixà' a l'hora de la veritat no aconsegueixo fer-ne un text mínimament entenedor.

Tinc una carpeta al escriptori del Ibook que es diu 'Blog'. Hi llenço tot de porqueria i notes per redactar després -si tingués temps i ganes m'asseuria a treballar-hi però.. no és el cas.

En general, les coses van prenent una mica de forma, tot i que lo de no poder estar al pis de Fremont fins al setembre és una caca, la veritat és que estic estupendament a Bigelow Ave.

Per cert, he trobat una foto de la casa. Aquí viuré fins al 29 d'agost. És maca i súper còmoda i el barri de Queen Anne m'agrada moltíssim. Ja veurem com serà Fremont. La meva habitacio és la de l'esquerra de la porta vermella. Cuca, no?

No tenir cotxe, ni capacitat de conduir-lo, és una mica problemàtic però no hi puc fer res fins que tingui els papers de resident... l'any que ve! El Rosenfeld em porta a casa desde la oficina molt sovint i la resta del temps agafo el bus. Els busos de Seattle són com els de Reus...i els que sabeu del que us parlo entendreu el meu via crucis diari. La veritat és que tot i que és pesat també em dona l'oportunitat de parlar amb tot de gent amb la que no tindria cap contacte si no. El bus és de fet una boullabaise de 'persones humanes'... fascinant.


Faré una sèrie de històries de bus, va.