http://seattletimes.nwsource.com/html/dannywestneat/2008003478_danny18.html


Una de les primeres coses que em van ensenyar quan vaig arribar era la casa de l'Edith.

La història de la Sra. Macefield és, si us mireu la foto, ben evident... una senyora gran que es nega a vendre casa seva a una empresa constructora que vol canviar la seva petita illa de cases per un bloc de pisos de ciment i acaba rodejada per parets de quinze metres d'alt.

Em recorda a la Avinguda Dropsie del Will Eisner i a la senyora que va en cadira de rodes i resisteix ocupant-se del seu jardí durant els anys de decadència absoluta del Nova York dels 80. També una mica a Howards End, la veritat.